Festa grossa a Porreres per celebrar l'or

Quan faltava gairebé una hora per al començament de la correguda, el pare de Joan era damunt la seva bicicleta, passejant per les carreteres que tants de cops va recórrer el campió olímpic sense un rumb fix: «Em pos molt nerviós i no el puc veure per televisió», comentà Francesc, l'home que inculcà l'amor per les bicicletes i el ciclisme a Joan.

Quan conegué la notícia, manifestà que «és millor això que un campionat del món, perquè era la seva assignatura pendent, s'havia entrenat molt dur perquè l'or arribi a Porreres». Però, tanmateix, Francesc no es conforma amb el que el seu fill aconseguí ahir: «Si aconseguís l'or demà, ja seria massa. Jo en tenc esperances».

D'altra banda, Cecília, la mare de Joan, es passà el dematí fent la casa neta. «Encara que tenia la televisió en marxa, no la podia veure, em pos dels nervis», digué la dona, que encara no es creia que el seu fill havia arribat al cel de Sydney i de l'olimpisme, perquè «era molt difícil, anaven per ell, era l'enemic a batre per ser el campió del món».

En acabar la final de puntuació i saber que l'or ja era un poc per a tots els porrerencs, el telèfon de casa dels Llaneras no deixava de sonar i els veïns i coneguts hi desfilaven constantment donant l'enhorabona a Francesc i a Cecília, que eren ahir els pares més feliços del món. El gest de Joan Llaneras aixecant els braços en senyal de victòria fou emulat ahir pels porrerencs que seguiren la cursa per televisió, mentre que des de l'ajuntament amollaven coets.

Esperam que aquesta situació, i l'expectació amb què els clients d'un dels bars del poble mallorquí miraven la correguda i celebraven el triomf del seu veí més internacional, es repeteixi una altra vegada avui dematí amb el mateix resultat. Si Llaneras aconsegueix avui la seva segona medalla d'or als Jocs, serà el primer ciclista que ho faci en les dues competicions en què participa.