Roberto Heras es corona a Madrid

Els darrers 38 quilòmetres de la Vuelta, que tingueren per escenari un circuit de la capital de l'Estat (... i que provocà embussos pertot que motivaren les queixes de molts ciutadans madrilenys), varen ser recorreguts per González en 45:26 minuts, just sis segons menys que Àngel Casero i amb 1:01 minuts sobre Abraham Olano, mentre que el líder Roberto Heras, a mig gas, va necessitar gairebé dos minuts més.

Al costat del brillant guanyador de la correguda (Heras, i que també guanyà la regularitat), varen ser al podi final Àngel Luis Casero (Vitalicio) i el rus Pavel Tonkov (Mapei). Altres guanyadors han estat Carlos Sastre (premi de la muntanya), Giani Faresin (metes volants) i el Kelme-Costa Blanca, com a millor equip.

La crono d'ahir va deixar les coses pràcticament com varen quedar després del succeït a la setzena etapa, en la considerada etapa reina, amb final a l'alt de l'Angliru, en la qual Roberto Heras desfeia l'empat a la general en rapinyar 3:41 minuts al seu més directe rival, Àngel Luis Casero.

La contra rellotge de Madrid estava assenyalada, en principi, com a clau, però no va ser així, atès que les diferències entre els primers de la general eren majors del que s'esperava. A més, el circuit era bastant complicat a causa dels nombrosos alts i revolts, la qual cosa va fer que els especialistes no poguessin imposar la seva llei, aquella combinació de força-tècnica, a causa dels continus canvis de ritme.

Tot estava a favor del gran protagonista de la cursa, Roberto Heras, ja que, a més de ser un circuit que no li anava gens malament, va disposar de les referències d'il·lustres corredors que destaquen en les cronos, com és el cas d'Abraham Olano, que va sortir molts minuts abans que ell, ja que altres especialistes com Zülle, Hruska o Honchar varen fer la impressió que havien sortit a cobrir l'expedient.

L'emoció de la cronometrada se centrava en la lluita pel tercer lloc. El primer d'Heras, excepte un greu accident, o el segon de Casero, gran especialista, estaven assegurats. Per la tercera plaça lluitaren el rus Pavel Tonkov i l'espanyol Santos González, que era cinquè a la sortida a quasi dos minuts. Durant alguns trams, González va estar al tercer esglaó del podi, però, finalment, l'experiència de Tonkov va resultar decisiva, ja que va regular a la perfecció, perquè va anar de menys a més. Als darrers quilòmetres, Santos acusà l'esforç realitzat al primer tram i Tonkov fermà la plaça al podi sense angoixes.