Els Jocs Olímpics de Sydney 2000 començaren amb una cerimònia
creada com a exaltació de la diversitat cultural australiana. El
moment de major intensitat de la llarga jornada inaugural fou quan
l'atleta Cathy Freeman, orgull de la comunitat aborigen, encengué
el pebeter dels Jocs. La gespa de l'Estadi Olímpic de Sydney, el
major utilitzat mai, fou una rèplica del desert australià sobre la
qual actuaren 12.600 persones i desfilaren 11.600 esportistes i
voluntaris davant 110.000 espectadors.
La cerimònia inaugural fou una demostració de perfecció tècnica
i d'originalitat artística, amb un excel·lent so en directe i
espectaculars efectes especials molt ben acollits pel públic, que,
en canvi, es mostrà fred durant la llarga desfilada dels
esportistes participants. L'entrada a l'estadi de 120 cavalls marcà
a les set del capvespre un horabaixa nigulós i fresc, el
començament de la festa. El president del Comitè Olímpic
Internacional, Joan Antoni Samaranch, el governador general
d'Austràlia, sir William Patrick Deane; el president del Comitè
Organitzador, Michael Knight, i l'exnedadora Dawn Fraser
encapçalaren el grup d'autoritats.
Daene fou l'encarregat de declarar inaugurats els Jocs en nom de
la reina d'Anglaterra, cap d'Estat de la Commonwealth, després que
Samaranch felicitàs Sydney per la seva «excel·lent organització» i
que Michael Knight asseguràs que «en el cor dels australians hi ha
lloc per donar suport als atletes de tot el món».
L'oceà tingué un protagonisme destacat en la simbologia de la
cerimònia. En un país en què el 80 per cent dels habitants viuen
repartits pels seus 36.735 quilòmetres de costa, l'estadi fou
envaït en diverses ocasions per immensos bancs de peixos de colors
i altres espècies més temibles. El procés de reconciliació emprès
els darrers anys per les dues comunitats australianes, els
indígenes i els colons, fou el fil conductor de la cerimònia, que
reflectí amb fidelitat la diversitat de costums d'un país format a
cops d'immigració.
Quasi dues hores durà la desfilada d'atletes, oberta, com és
tradicional, per Grècia, i tancada pel nombrosíssim equip local.
Foren acollides amb més calor que la resta "poc, en tot cas" les
delegacions de Bòsnia i Hercegovina, el Brasil, Fiji, Nova Zelanda,
els Estats Units, el Timor Oriental i, especialment, Corea. El
públic aplaudí dret l'aparició conjunta, com un únic equip, dels
esportistes de Corea del Nord i del Sud, que desfilaren encapçalats
per la bandera de la península que comparteixen. A partir d'avui
competiran com a rivals, però ahir, durant unes hores, els dos
països tornaren a ser el mateix.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.