Vinokourov sorprèn «Chente» i Laiseka

En un altre dia de constants intents d'escapada, García Acosta cercà el premi per a la negra temporada de Banesto, que ara es desprèn del seu líder Alex Zülle, en un entorn que li resulta familiar, ja que Cabrillas, una localitat pròxima a Guijuelo, és el poble dels pares dels navarrès de Tafalla. Prop d'aquesta localitat ficà el plat el deixeble d'Eusebio Unzue i es llançà a la recerca d'una victòria permesa. Perquè el control del Kelme sols es limità a consolidar el lideratge d'Heras. No eren necessàries les exhibicions de poder, ja que està demostrada la superioritat del conjunt d'Elx.

Chente García esperà el millor de l'Euskaltel, Roberto Laiseka, únic supervivent d'una fuga de cinc corredors (Del Olmo, Faresin, Odriozola i Moreni), al coll de Paso de los Lobos per començar a descomptar junts els darrers 50 quilòmetres de l'etapa. La compenetració de la parella fou capaç de consolidar una renda propera al minut durant aquest temps. Però entrà en acció amb un ímpetu inusitat Vinokourov. Ben aviat, el deixeble de Pevenage es distancià del grup i inicià la seva particular caça.

La diferència de la parella començà a minvar de manera alarmant respecte del seu perseguidor. En faltar cinc quilòmetres per a la meta eren 41 els segons d'avantatge, 31 quan en restaven quatre, 24 als tres, 18 als 2 i només 9 a la pancarta del darrer quilòmetre. Semblava que podria arribar als escapats, però un Chente García calculador i amb la mirada sempre cap endarrere creia tenir la situació controlada. Laiseka tenia una punta de velocitat netament inferior a la del ciclista de l'equip Banesto. I la potència de Vinokourov es veia afeblida per la pallissa que havia propinat a les seves cames.

La matemàtica va fallar a Chente. El company de Zabell ficà el 53x11 que empra per llançar l'alemany i García copejà amb amargor el manillar. El seu esprint fou inútil. No pogué dedicar el triomf als seus progenitors en un dia d'homenatges. Com el que va rebre Heras en el seu poble.