Luis Aragonés: «No hem passat l'examen»

En tot cas, i en primer lloc, és just assenyalar que el tècnic d'Hortaleza tenia moltes i importants baixes per al debut. A més dels olímpics Luque i Etoo, Luis no pogué disposar dels lesionats Miquel Soler i Stankovic. L'equip, en tot cas, mostrà nombroses mancances. Bé en defensa, malgrat algunes errades de consideració, ni Olaizola ni Carreras aportaren absolutament res en atac. Així mateix, Finidi, durant els quaranta-dos minuts que jugà, es mostrà apagat i fora de forma, res a veure amb el perillós futbolista d'altres temps. De la mateixa manera, el tècnic, Luis Aragonés, matà també la banda esquerra, on Soler, poc habituat en aquesta posició, passà del tot desapercebut.

Però no fou la falta de profunditat a les bandes l'única manca de l'equip. En el centre del camp fallà la circulació de pilota. Les pèrdues a la zona central del terreny de joc foren una constant durant la pràctica totalitat dels noranta minuts. I en atac, durant la primera mitja hora, Carlos i Biagini ho intentaren, tot i que no tardaren a diluir-se dins la mediocritat.

Dues circumstàncies cridaren especialment l'atenció de Luis Aragonés a l'afició mallorquinista. D'una banda, el fet que alineàs Paco Soler a la banda esquerra, on el seu rendiment és escàs. Així mateix, la graderia no va entendre, de cap de les maneres, el canvi que efectuà quan sols s'havien disputat trenta-un minuts de joc. Retirà del camp Leo Biagini, que poc abans havia fallat un penal, i donà entrada a Julián Robles. Aleshores, el Valladolid dominava, Eusebio era el catalitzador de tot el joc dels de Pucela, i Luis Aragonés decidí llevar un davanter per reforçar així la zona central.