Carlos Roa (1), Xabier Olaizola (1), Lluís Carreras (1), Gustavo Siviero (1), Fernando Niño (1), Vicente Engonga (1), Finidi George (0), Paco Soler (1), Ariel Ibagaza (1), Carlos Domínguez (1) i Leo Biagini (0).
Julián Robles (1) substituí Biagini en el minut 31, Àlvaro Novo (1) entrà per Finidi en el minut 42 i, finalment Josemi (1) fou el darrer canvi mallorquinista en entrar per Ariel Ibagaza en el minut 65.
Ricardo (1), Heinze (2), Marcos (1), Ricchetti (1), García Calvo (1), Torres Gómez (1), Eusebio (1), Peña (1), Turiel (1), Pachón (1) i Fernando (0).
Kaviedes (1) substituí Fernando en el minut 46, Ciric (1) entrà per Eusebio en el minut 63 i Cuauhtemoc Blanco (-) suplí Pachón en el minut 81.
Pérez Lasa (1). Amonestà Carlos en el minut 13, Ricardo en el minut 16 , G. Calvo en el minut 47, Heinze en el minut 49, Marcos en el minut 54, Peña en el minut 67 i A. Novo en el minut 78.
minut 3, Ibagaza treu una falta a la frontal de l'àrea i la pilota, després de tocar en la barrera, entra dins la porteria de Ricardo.
minut 72, Turiel rep una pilota morta a l'interior de l'àrea i marca amb un xut creuat.
MALLORCA:1VALLADOLID:ÀRBITRE:GOLS:1-0:1-1:
Un punt i gràcies. El Mallorca just empatà davant un mediocre Valladolid. Ahir, de sortida, Aragonés no ens pogué mostrar tot el potencial d'aquest nou Mallorca, ja que els teòrics titulars Miquel Soler i Stankovic, lesionats, veren el partit des de la graderia. Així i tot, la Lliga no pogué començar millor pel Reial Mallorca, ja que quan just s'havien disputat tres minuts inaugurà el marcador. Una falta botada per Ibagaza a la frontal de l'àrea es convertí en gol, després que la pilota tocàs en la defensa i descol·locàs per complet el porter Ricardo.
El Valladolid de l'argentí Francisco Ferraro, que com Cúper assegura representar una tercera via entre Bilardo i Menotti, és un equip mediocre, vulgar, que sembla condemnat a lluitar per evitar el pou del descens.
El Valladolid, amb el marcador en contra, intentà reaccionar, va aconseguir el domini territorial, però Carlos Roa era quasi un espectador més. Un xut d'Heinze que tocà el travesser abans de sortir fora fou la gran oportunitat del Valladolid.
A hores d'ara, les ànsies de futbol dels espectadors ja eren història. La desídia campava per Son Moix i just el penal assenyalat per Pérez Lasa quan Ricardo abaté Carlos despertà per un moment els espectadors. Biagini fou l'encarregat de llançar la pena màxima, però no ho podia fer pitjor i Ricardo aturà l'esfèric sense dificultats.
El Mallorca mostrava la seva pitjor cara, però guanyava i el Valladolid era encara més xerec. Luis Aragonés no en perdia detall i, quan el cronòmetre assenyalà un minut per sobre la mitja hora, Julián Robles entrà en el terreny de joc. Biagini, capbaix i amb cara de pocs amics, es dirigí caps els vestidors. Es tractava, per ventura, de conservar el mínim avantatge? Quedava una hora de joc i el Mallorca ja donava per bo el triomf. Mare meva! L'horitzó, enguany, és ple d'avorriment i patiment, malgrat que, com sempre, serà l'esclavitud dels resultats la que dictarà sentència. En tot cas, el fet és que el savi d'Hortaleza envià Biagini als vestidors. Robles se situà com a segon pivot, vora Engonga, mentre que Ibagaza avançava la seva posició fins a situar-se al vèrtex del rombe.
El Mallorca mostrava nombroses mancances i Finidi deixà del tot clar que no es troba en el seu millor moment. Aragonés ho advertí, i malgrat just faltaven tres minuts per al descans, ordenà l'entrada d'Àlvaro Novo en el lloc del nigerià. Res no varià i s'arribà així al descans amb mínim avantatge mallorquinista.
El Valladolid, clar, no donava per bo el resultat i Francisco Ferraro donà entrada a Kaviedes en substitució de Fernando. Però la tendència dels primers quaranta-cinc minuts no canvià. El Mallorca, per moments, ho feia bé al contracop, mentre que el Valladolid no sabia com superar la defensa mallorquinista. García Calvo i Marcos ho intentaren des de lluny, però en ambdues ocasions la pilota sortí alta.
Els homes d'Aragonés, amb la pilota als peus, tampoc no tenien gaire idea de com crear perill, i així avançaven els minuts. La incertesa del marcador, i ja és trist que així sigui, era el major dels al·licients. El Valladolid podia empatar en qualsevol moment, però el Mallorca també tenia les seves opcions. En tot cas, i mentre Ferraro, dret dins la seva àrea tècnica, no s'aturava de donar ordres als seus, els de Pucela s'atracaven més i amb més perill a la porteria de Roa.
Aragonés "ningú no pot negar l'evidència" és un tècnic d'un caràcter molt especial. Si el tècnic d'Hortaleza havia sorprès tothom quan substituí Biagini i donà entrada a Robles, més bocabada quedà encara la parròquia local quan retornà els dos davanters. El Valladolid espitjav fort, però Josemi entrà per Ibagaza. Idò.
Però res mai no surt com es planeja i Turiel aprofità una pilota morta a l'interior de l'àrea per fer l'empat. Quin desastre! O el Valladolid no és tan mediocre com sembla o el Mallorca estava fent un partit infame. Els vermellencs cercaren el gol del triomf, però el Valladolid, aleshores, ja creia amb la possibilitat de sumar els tres punts i, al contracop, provocava l'esglai dels espectadors.
Però restava encara més d'un quart d'hora per al final. Hi havia temps per aconseguir els tres punts, malgrat que res no feia pensar amb la possibilitat de guanyar. De fet, Tristán ja no hi era i, per tant, la màgia dels darrers minuts s'havia esvaït. És més, era el Valladolid qui, per moments, tenia tancat el Mallorca a la seva parcel·la. Aragonés semblava ja resignat i mirava els darrers minuts ben assegudet a la banqueta. Ja en temps de perllongació, Kaviedes superà al seu marcador, però Roa, excel·lent, salvà els dos primers punts pel Mallorca. Aturà el que semblava impossible i acte seguit, Miguel Àngel Pérez Lasa assenyalà el final.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.