TW
0

Abraham Olano es va refer de la derrota a la cronometrada inicial a Màlaga i llueix ara el jersei d'or després del seu triomf a la cronometrada de Tarragona, disputada sobre 37'6 quilòmetres. El suís Alex Zülle, l'anterior líder, sembrà els primers dubtes, ja que va perdre més terreny (2.04) del previst i Àngel Casero i Roberto Heras consolidaren les seves credencials per accedir al podi final a Madrid.

En una contra rellotge per a especialistes, Olano va llevar de roda tots els seus rivals. Fins i tot, es va permetre el plaer de doblar en el darrer quilòmetre un Igor González de Galdeano que havia sortit dos minuts abans, però que es notava incòmode sobre la seva cabra.

«Tinc un problema, se m'adorm la cama i això em passa factura», explicà Igor.
El d'Anoeta es va notar fort "rodà a més de cinquanta quilòmetres per hora" en el seu terreny, quan es tracta de moure grans multiplicacions, i oferí una mostra més que la seva preparació per als Jocs Olímpics és òptima, culmini o no aquesta edició de la Vuelta.

Olano superà sobradament la distància que el separava del lideratge, va treure un minut a un Ullrich (víctima, això no obstant, d'una foradada) que continua el seu camí a mig gas cap a Sydney i que aconseguí la diferència reglamentària amb el grup (Tonkov, Beltrán, Heras, Escartín) d'escaladors.

D'aquest grup d'homes que esperen l'arribada de la muntanya destacà Roberto Heras, autor d'un rendiment que va anar augmentant de manera progressiva amb el pas dels quilòmetres. El ciclista de Béjar quedà a un alè (13 segons) d'un desconegut Zülle.

Sortí ahir el Zülle dels mals horabaixes. És un ciclista que funciona per impulsos i que, per ventura, es va veure constret davant tants elogis i tanta exaltació per part dels rivals. Concentrat, el suís és un fenomen. En canvi, si succeeix el contrari és capaç de patir un gran defalliment en qualsevol port o arribar tan distanciat, com ahir, en una de les disciplines que es pressuposa "en fou campió del món l'any 1996" que domina.