Heras consolida la seva candidatura

El triomf d'Heras, que invertí un temps oficiós de 3 hores, 55 minuts i 20 segons, a una mitjana de 44'7 quilòmetres per hora resultà un dur cop pels seus rivals, no per les diferències aconseguides, que foren mínimes o inexistents, sinó perquè després dels constants intents d'escapada que es varen produir en els quilòmetres finals, tots ells neutralitzats, el ciclista del Kelme deixà clavada tota la competència en els 200 metres finals.

Però la jornada començà amb altres notícies extraesportives, ja que els comissaris internacionals de la Unió Ciclista Internacional es presentaren, des de les 06.30 hores, en els allotjaments de 15 dels 20 equips inscrits en aquesta edició de la Vuelta Ciclista a Espanya per realitzar controls de sang i tots ells donaren resultats negatius. Tots els corredors analitzats eren aptes per a la competició.

Dins l'àmbit estrictament esportiu, la jornada representà una oportunitat única pels intents en solitari, però cap fou fructífer. Ho provaren amb major o menor fortuna Germán Nieto, Contrini, Van Kessel, Díaz Lobato, Thibout, Flecha, Tafi, Anguita, Martín Garrido, Botero, Dessel, Marini, Faresin. Precisament Botero, Dessel, Marini i Faresin, que s'uní després a ells, foren els protagonistes de l'escapada més llarga de la jornada, quasi 110 quilòmetres, però no per això tendria èxit.

Poc després que aquests corredors fugissin al capdavant del gran grup es produí el fet més greu de la jornada, amb la caiguda d'alguns corredors del Relax Fuenlabrada i el Polti, en la que es va veure involucrat un corredor del Jean Delatour, el francès Bruno Thibout, que quan volgué evitar els ciclistes que eren a terra s'estavellà de forma espectacular i molt perillosa contra la part de darrere d'un dels cotxes de l'equip italià.