Comença el camí cap el Mundial 2002

Una travelada com la del cinc de setembre de 1998 a Larnaca contra Xipre "la derrota per 3-2 suposà la partida de Javier Clemente de la selecció", no seria res sense solució com es demostrà a la ronda prèvia de l'Eurocopa 2000, però sí que provocaria un ensurt a un equip al qual sempre se li exigeix el màxim.

La irregular caminada en el torneig continental, en el qual finalment va caure contra França, el campió, a quarts de final, i la derrota de fa poques setmanes a Hannover contra Alemanya (4-1) pot haver minvat la confiança entorn de l'equip.

Aquesta és la primera vegada que Espanya jugarà en la seva història a Sarajevo, una ciutat assolada pel conflicte bèl·lic dels Balcans, i ho farà davant un equip amb escàs nom, pocs resultats positius, però amb homes amb cert prestigi en el panorama internacional.

Bòsnia-Herzegovina sortirà amb el suport de la seva afició que, malgrat que no ompleixi les graderies, encoratjarà al màxim els homes de Miso Smajlovic, que tenen poc a perdre i molt a guanyar. Després de tant patiment, el component nacionalista, a més, és un altre condiment perquè els bosnis lluitin a més del cent per cent.

Espanya coneix aquesta situació. En un precedent similar, el 12 d'octubre de 1994, contra un dels països de nova creació arran del conflicte bèl·lic, com Macedònia, guanyà per 2-0 a Skopje amb dos gols de Julio Salinas. No ho va tenir fàcil aleshores i el d'avui tampoc no es presenta com un compromís senzill.