Freire, vencedor; els Kelme, derrotats

Freire va invertir per realitzar aquest recorregut un temps de tres hores, 46 minuts i 29 segons, a una mitjana de 42'1 quilòmetres per hora. A banda de la nova demostració de velocitat i qualitat d'Óscar Freire, el més destacable de la jornada d'ahir va ser l'entrebanc de tot l'equip Kelme al complet. La jornada transcorria, en principi, força tranquil·la, ja que gairebé no es varen produir intents d'escapada i les poques que hi va haver varen ser neutralitzades sense problemes.

Però quan mancaven quaranta quilòmetres per arribar a la meta d'Albacete, el tòpic del «ventall» es va plasmar en realitat per a desgràcia dels puplis de Vicente Belda. Albacete sembla lligat a la història de la Vuelta per la presència de fortes ratxes de vent que perjudiquen els més dèbils, aquells de menuda estatura i menor massa muscular i que avui seran protagonistes a l'alt del Catí.

Malgrat estar avisats de la presència d'aquest fenomen, que provoca tensió en el grup i que anima etapes anodines, el grup va quedar tallat per l'impuls de l'ONCE. És un altre dels clàssics a originar aquest tipus de talls de conseqüències funestes per a alguns candidats al triomf en la general.

També el Kelme apareix entre els més «sensibles» als seus resultats. El mateix Escartín va deixar la Vuelta a l'any 1996 en una altra jornada que transcorria des de Conca fins a Albacete. En aquella ocasió, els sis minuts que va perdre varen ser una llosa irremeiable. Ahir no va perdre tant, però tornà a quedar tallat i el temps perdut després, segur, li serà ben necessari a mesura que avanci la correguda.