Jan Koerts s'imposa en un altre esprint

La tercera etapa, amb final a Valdepeñas, va acabar amb una arribada massiva

AgènciesPalma29/08/00 0:00

L'holandès Jan Koerts es va apuntar ahir a la tercera etapa de la Vuelta a Espanya, disputada entre Montoro i Valdepeñas sobre 198'4 quilòmetres, en batre en el segon esprint de la ronda l'italià Alessandro Petacchi (Fassa Bortolo) i el txec Jan Svorada (Lampre). Aclaparats per l'esplendor del triomf de Freire, Koerts només va ocupar el segon lloc entre el gran grup de velocistes. Només conegut per l'aficionat espanyol, el seu cognom sona amb força als Països Baixos des que debutàs amb el PDM al 92.

Fins a 37 victòries engrandien el seu palmarès fins aquesta temporada. Una xifra gens menyspreable per al ciclista, que va arrancar amb força a la perillosa arribada manxega, la mateixa en què Freire no va voler exposar-se al perill i la més maratoniana en una edició en què no se superen els 200 quilòmetres diaris. «He intentat ficar-m'hi, però he arribat amb menys força que ahir (despús-ahir per al lector). L'arribada era molt difícil. Esper aconseguir una altra etapa», va explicar el del jersei d'arc iris.

Però a punt va estar de frustrar-se l'esprint anunciat davant l'atac de Petacchi en els darrers mil metres. No va arribar a la meta, Koerts s'havia llançat cap a ell per atrapar-lo i sobrepassar-lo. Freire va acabar novè i Zülle va conservar l'or. Va ser el punt culminant d'una altra jornada de calor en què una gastroenteritis va frustrar el somni de Juan Antonio Flecha. El neoprofessional del Fuenlabrada va acabar el seu debut a la Vuelta, va sorprendre en les cites prèvies a la ronda espanyola i es va incrustar en la llista de ciclistes a seguir en el futur.

«Tenc un neo que és una joia, ha guanyat més que ningú aquest any (99) entre els amateurs». José María Pérez es referia així al seu deixeble el Nadal passat, confiant en el seu rendiment i esperançat en el relleu que recollia ell mateix del seu germà Maximino Mino Pérez com a director de l'equip madrileny.

Tal era la desimboltura i la gosadia de Flecha, de 23 anys, que confiava procurar-se un lloc entre els 25 primers de la classificació general a la seva primera Vuelta. La seva combinació de bon contrarellotgista i acceptable escalador li permetien donar-se aquests aires.