El campió del món Óscar Freire (Mapei) inaugurà ahir en el
nostre país una nova època en la velocitat en conquerir el triomf
en la segona etapa de la Vuelta a Espanya, disputada entre Màlaga i
Còrdova sobre 165 quilòmetres, en un previsible esprint massiu en
el qual s'imposà per davant de l'holandès Jan Koerts (Farm Frites)
de l'italià Marco Zanotti (Liquigas).
En la Vuelta de les reivindicacions, Freire alimentà la seva
moral per suportar la seva lesió d'esquena. Anuncià en veu alta el
seu abandonament a Santander i el seu propòsit d'aconseguir al més
aviat possible un triomf d'etapa. I davant la sorpresa de molts, el
de Torrelavega no es cansa de repetir que el que va passar en el
Mundial no fou una sorpresa per a ell.
«He demostrat que no vaig guanyar el mallot amb els colors de
l'arc de Sant Martí per casualitat», recalcà després de complir amb
l'objectiu que s'havia fixat. Les seves victòries a la «Challenge»
de Mallorca provocaren el seu lluïment, però aquest s'havia apagat
entre la intermitència de les seves aparicions i les seves visites
als metges per tractar la seva enigmàtica dolència a l'esquena.
Necessitava un triomf així Óscar Freire per demostrar que la
seva premonició no era cap broma amb un gran grup integrat per 179
ciclistes, entre ells Mario Cipollini, Svorada, Magnusson o
Lombardi. Que existia un espanyol capaç de mesurar les seves forces
en la darrera recta i a 70 quilòmetres per hora.
L'èxit de Freire enfosquí una cavalcada estèril d'Andrés
Bermejo. La fisonomia del Fuenlabrada està lligada al patiment i
l'heroïcitat. No es pot desprendre de la malestrugança que
l'acompanyà en les morts d'Espinosa, Manuel Sanroma i la més recent
de Saúl Morales.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.