Antoni Peña, campió d'Espanya de mitja marató

Dues voltes en un circuit urbà d'un poc més de deu quilòmetres i especialment dur pels constants revolts i els canvis de ritme obligats per les nombroses costes serviren perquè Peña demostràs que el seu lloc de reserva a l'equip espanyol de marató per als Jocs de Sydney no ha estat cap regal. Molt intel·ligent des de l'inici de la prova, Peña dominà metre a metre, a cada quilòmetre, tots els seus rivals directes, que formaren un primer grup destacat d'una vintena de corredors des del quilòmetre cinc de cursa.

L'absència de l'anunciat Fabián Roncero i dels «titulars» de l'equip olímpic, Antón, Fiz i Juzdado, no restà mèrit a un guanyador que marcà, finalment, una mitjana de poc més de tres minuts per quilòmetre i que aprofità un recorregut molt selectiu per desfer-se, paulatinament, dels seus perseguidors. A meitat de la prova, el grup capdavanter començà a reduir-se considerablement, especialment des del quilòmetre 11, en què una costa de més de dos mil metres s'encarregà de completar la selecció final dels guanyadors.

La duresa d'aquest tram, unida als precisos canvis de ritme de Peña en els moments clau, varen rompre la correguda, especialment en el segon i el darrer pas per aquesta pujada (ronda de la Feria i ronda de San Torcuato), en faltar només quatre quilòmetres per a l'arribada i quan sols el seguien Óscar Fernández i Samuel Kimayo. En no més de mig quilòmetre, l'avantatge de Peña havia arribat als cinquanta metres sobre Fernández i Kimayo, cosa que li proporcionava la tranquil·litat suficient per preocupar-se exclusivament del seu esprint final, d'arribar amb catorze segons d'avantatge i d'aconseguir una bona marca, malgrat el dur recorregut.