Èpic triomf en solitari d'Agnolutto

Agnolutto lluità molt per aconseguir un triomf que va merèixer i que precedí el gran grup, que desistí definitivament de l'intent de posar fi a la fuga de l'escapat a uns 25 quilòmetres de Llemotges, quan la pluja, que aparegué durant l'etapa de manera intermitent, ho va fer altre cop i provocà que els equips no arriscassin.

L'etapa no tingué més història que la victòria heroica d'Agnolutto. El vent, que pegà de costat als corredors, i la pluja influïren de decisivament perquè el gran grup i els equips amb velocistes no lluitassin per la victòria i optassin per rodar de manera tranquil·la.

Si els conjunts amb especialistes en arribades massives s'inclinaren per aquesta opció, amb més motiu ho feren els que tenen a les seves files als grans aspirants als llocs del podi de París. L'objectiu era deixar transcórrer la jornada sense problemes i ho aconseguiren.

La circumstància no resta, això no obstant, mèrit a Agnolutto. El francès se sacrificà i insistí amb constància per acabar amb èxit la seva aventura. Superà moments greus de crisi i sabé aguantar el desgast físic i psicològic que provoca una fuga en solitari, sense que ningú no li donàs relleus.

Sol davant el perill, va fer tot el possible per arribar a Llemotges com a triomfador i aixecà els braços al cel de la ciutat de la porcellana en primera posició amb tota justícia. En total, pedalejà en solitari 129 quilòmetres i es va endur un triomf excepcionals, dels que mitifiquen el ciclisme.

Agnolutto s'infligí una pallissa de consideració i els seus gests de cansament foren evidents en els darrers quilòmetres, però va treure forces d'allà on semblava que no n'hi havia per anotar-se la victòria.