Tom Steels torna a guanyar a l'esprint

Steels disputà l'esprint a l'alemany del Festina Marcel Wust i al seu compatriota Erik Zabel, del Telekom, que arribaren segon i tercer, respectivament. El líder, el ciclista del Cofidis David Millar, no va perdre el mallot groc, malgrat que es va veure tallat per una caiguda a un quilòmetre del final.

La darrera vegada que el Tour passà per Nantes fou el 1990, encara que ha estat present en 28 edicions de la ronda francesa, en les que, com ahir, mai no ha guanyat un ciclista espanyol.

Així, encara que ningú no apostava en un principi perquè Blaudzun i Voigt acabassin entrant en solitari a meta, el seu avantatge a l'equador de l'etapa era de quasi de 6 minuts. Fou en aqueix moment quan el Cofidis, equip del líder, David Millar, es va posar a fer feina i començà a controlar l'escapada, com ja ho va fer despús-ahir en sortir després d'Erik Dekker i Jacky Durand.

Fou l'ímpetu de l'equip del jersei groc i del Rabobank el que acabà amb el somni dels dos escapats, que treien més de dos minuts quan el gran grup passà per la pancarta de 20 quilòmetres. Però la distància escurçava progressivament i el cansament començava a afectar aquests dos corredors.

D'aquesta forma Voigt i Blaudzun es varen veure absorbits pel grup, el que significava que la tercera etapa es decidiria a l'esprint, com apuntaven totes les previsions. Així, les opcions de vèncer de Blijlevens, Zabel, Wust o el vencedor de la jornada anterior, Tom Steels, tornaven a estar intactes.

Una caiguda a només 1 quilòmetre de meta tallà el líder, David Millar, al qui se li sortí la cadena, el que va fer témer que pogués perdre el mallot groc. No obstant això, el britànic va tenir una gran reacció i ràpidament es reenganxà al gran grup, que li serví per continuar conservant el lideratge.

El vencedor, per segon dia consecutiu, fou el belga del Mapei Tom Steels, que s'imposà a l'esprint a especialistes de les arribades massives com Marcel Wust i Erik Zabel, segon i tercer, respectivament.