Tom Steels s'embutxacà el primer esprint

El segon dia de la ronda francesa es presentava com una de les poques oportunitats que tindran els esprintadors enguany per adjudicar-se una victòria. Això no obstant, l'absència de Cipollini, autèntic dominador a les arribades als darrers anys, obre un ampli ventall de possibilitats.

Sobre el paper, Polti i Telekom eren els equips cridats a controlar aquesta segona etapa, una de les més planes sense cap dificultat muntanyenca i amb l'arribada de més de 700 metres. Blijlevens i Zabel eren els grans candidats, però sense oblidar Steels, Kirsipuu o Marcel Wust.

La jornada començà amb certa tranquil·litat, com a presa de contacte dels mateixos ciclistes davant les dures etapes que s'atraquen. No fou fins passada la primera hora quan s'establiren les primeres hostilitats.

L'encarregat fou l'holandès Erik Deker, que en el quilòmetre 35 intentava l'escapada en solitari. El ciclista de Rabobank ocupava la desena posició a la general, a 36 segons del líder, després de la disputa de la primera etapa.

Immediatament sortí del grup el francès de la Lotto Jacky Durand, que connectà ràpidament amb Deker al capdavant de la correguda. Els dos escapats anaren obrint forat amb certa permissivitat per part del grup. Les distàncies després de la primera cronometrada, de major quilometratge que els tradicionals pròlegs, provocava que les bonificacions dels esprints intermedis, 6'4 i 2 segons, tinguessin menys importància amb vista a la recerca del lideratge.

Això va permetre als escapats continuar amb la seva aventura, ja que únicament Cofidis en la lluita per conservar el lideratge oferia certa resistència.

Així, en el primer esprint intermedi de la jornada, en el quilòmetre 59'5 a Chateau Larcher, la primera posició fou per a Dekker. En aquells moments, l'holandès era el líder virtual de la cursa.

En el quilòmetre 75, l'escapada arribà a la màxima diferència amb 5'20 minuts sobre el grup. La jornada transcorria amb escasses incidències. Dekker, un altre cop, fou el primer a passar pels esprints intermedis de Verriéres, quilòmetre 85, i Chauvigny, quilòmetre 105.

En tot cas, la persistència de Cofidis provocava que l'escapada veiés el seu final. Fou Dekker el primer a tirar la tovallola i s'integrà en el grup en el quilòmetre 144. L'obstinació de Durand tampoc no serviria de res i fou capturat poc després.

L'esprint previst durant tota la jornada no va decebre. Els 750 metres de recta abans de l'arribada facilitaven l'espectacle. Tots els favorits al triomf participaren en l'esprint, en què les espitjades foren una constant. Finalment, el millor cop de pedal del belga de Mapei, Tom Steels, li donà el triomf.