La 'taronja mecànica' s'estampa contra un mur

ITÀLIA: Toldo Cannavaro, Nesta, Iuliano, Maldini, Zambrotta, Di Biagio, Fiore, Albertini, Inzaghi i Del Piero.
Delvecchio per Inzaghi en el minut 67, Pessotto per Albertini en el 78 i Totti per Fiore en el minut 83.
HOLANDA: Van der Sar, Bosvelt, Stam, Frank de Boer, Van Bronckhorst, Overmars, Davids, Cocu, Zenden, Bergkamp i Kluivert.
Van Vossen per Zenden en el minut 77, Seedorf per Bergkamp en el 87 i Winter per Cocu en el minut 95.
ÀRBITRE: Markus Merk (Alemanya). Amonestà els italians Iuliano (m.17), Toldo (m.38), Maldini (m.45), Di Biagio (m.88); i els holandesos Zenden (m.28), Davids (m.50), Van Bronckhorst (m.75) i Stam (m.93). Expulsà Zambrotta per doble targeta (m. 15 i 34).
PENALS:
0-1: Di Biagio.
Frank de Boer, falla.
0-2: Pessotto.
Stam, falla.
0-3: Totti.
1-3: Kluivert.
Maldini, falla.
Bosvelt, falla.

E. P. Amsterdam.
Itàlia es classificà ahir per a la final de l'Eurocopa, en què s'enfrontarà diumenge a França, després d'eliminar l'amfitriona, Holanda, en el llançament de penals, després que els 120 minuts reglamentaris acabassin 0-0.

El catenaccio dels italians tornà a funcionar, aquesta vegada acompanyat d'una gran dosi de fortuna, ja que els holandesos malgastaren dos penals abans d'arribar a la pròrroga, fallats per Frank de Boer i Kluivert.

Potser la «taronja mecànica», màxima golejadora del campionat, va merèixer arribar a la final, però Itàlia desplegà el seu antifutbol i aguantà durant quasi cent minuts de joc amb un home menys. S'arribà a la tanda de penals, i tremolà tot Holanda. Frank de Boer, Stam i Bosvelt fallaren els seus llançaments, i la parada de Van der Saar davant Maldini no fou suficient, ja que Di Biagio, Pessotto i Totti transformaren els seus.

Zoff va sorprendre des del començament deixant a la banqueta Totti, el millor d'Itàlia a l'Eurocopa, i col·locant en el seu lloc Del Piero. Tanmateix, el canvi no varià per res el sistema dels transalpins, que es dedicaren des del primer minut a intentar destruir el joc del seu rival i a tancar-se la major part del temps en el seu camp.

El partit, per tant, va respondre al que s'esperava. Holanda, amb un equip molt ofensiu, va dur la iniciativa del partit, amb Zenden i Overmars entrant bé per les seves bandes, i Bergkamp i Kluivert creant perill pel centre de l'atac.

El conjunt dirigit per Rijkaard triangulava la pilota i jugava al futbol, mentre que els de Zoff volien que el seu rival no ho fes, tallant contínuament el ritme de joc i fent nombroses faltes. La duresa dels italians es va veure «recompensada» amb dues targetes grogues en el primer quart d'hora, i amb l'expulsió per doble amonestació de Zambrotta en el minut 33.

Quatre minuts després, l'alemany Markus Merk sancionava amb penal una lleugera agafada dins l'àrea de Nesta sobre Kluivert. La pena màxima fou llançada per Frank de Boer, però Toldo n'endevinà la trajectòria i rebutjà la pilota a córner.

En el minut 61, l'àrbitre xiulà el segon penal a favor dels «tulipans», després de fer travelar Iuliano a Davids quan el migcampista de la Juve s'internava a l'àrea. Aquesta vegada fou Kluivert l'encarregat de llançar la pena màxima... i la pilota s'estavellà en el pal.

D'aquesta manera, s'arribava a la pròrroga, malgrat que Itàlia continuava amb un home menys... i dos penals en contra.
A la pròrroga, més del mateix. Holanda s'abocà novament sobre la porteria de Toldo, però les rematades rebotaven una i altra vegada en la poblada defensa dels italians.

Holanda no tenia sort de cara al gol i semblava inevitable arribar als penals, l'autèntica bístia negra d'ahir de la «taronja mecànica», que quedà fora de la final de la seva Eurocopa.