Zidane classifica França per a gran la final

FRANÇA: Barthez, Thuram, Desailly, Blanc, Lizarazu, Vieira, Deschamps, Petit, Zidane, Anelka i Henry.
Wiltord per Anelka en el minut 72, Pires per Petit en el minut 87 i Trezeguet per Henry en el minut 105.
PORTUGAL: Vitor Baia, Abel Xavier, Couto, Jorge Costa, Dimas, S.Conceiçao, Vidigal, Costinha, Figo, Rui Costa i Nuno Gomes.
Paulo Bento per Vidigal en el minut 60, Joao Pinto per Rui Costa en el minut 77 i Rui Jorge per Dimas en el minut 91.
ÀRBITRE: Gunter Benko (Austria). Amonestà Vidigal, Figo, Jorge Costa, Dimas i Joao Pinto per part de Portugal i Vieira i Desailly per part de França. Expulsà el portuguès Nuno Gomes amb vermella directa en el minut 117.
GOLS:
0-1: minut 19, Nuno Gomes.
1-1: minut 51, Henry.
2-1: minut 117, Zidane.

Zidane situà França en la final, recordant l'èpica de l'Eurocopa del 84, després de transformar un penal en el minut 117 de la pròrroga, i els campions del món esperen ara el seu rival, que sortirà de la semifinal d'avui entre Holanda i Itàlia.

L'estadi Rei Balduí es banyà en un ambient de festa, propi de l'espectacle que ambdós conjunts havien oferit en aquest campionat. De sortida, la selecció francesa ahir situà dos davanters, encara que «protegí» Anelka i Henry amb un batalló de lluitadors (Petit, Vieira i Deschamps), que a més permetien que Zidane jugués amb plena llibertat. Coelho, per la seva banda, juntà en el centre del camp Costinha i Vidigal, per taponar el «déu» francès.

Ambdós equips s'analitzaven, cercant defectes i trobant virtuts, en un intent per descobrir l'estil de joc que pogués ferir el rival.
França tenia la pilota i, quan no la tenia, ràpidament la recuperava. Portugal, emperò, no sabia sortir del seu camp, perdent aquell joc de toc i suports a què acostumaren el públic en aquesta Eurocopa.

Però tot això quedà en evidència amb l'espectacular gol del jove Nuno Gomes. El davanter portuguès recollí un refús en la frontal de l'àrea per, en caure, engaltar un ajustat xut amb la cama esquerra i clavar la pilota ben aferrada al pal, davant la impassible mirada de Barthez. L'infructuós domini de França es veié eclipsat per la sensacional acció del jugador del Benfica.

Portugal continuava replegada, però quan sortia a la contra tenia verí en les botes de Rui Costa, Nuno Gomes o el mateix Figo. Només Zidane, per part gal·la, posava gotes de qualitat en un partit dominat per la força. El futbolista de la Juventus envià un fort xut que sortí regant l'escaire de la porteria defensada per Vitor Baía.

El futbol d'atac del que presumien ambdues seleccions fou neutralitzat en aquesta primera meitat per l'eficàcia de la pressió en el centre del camp, que deslluí un, a priori, polit espectacle.

En el començament de la segona part, els campions del món també tancaren en el seu camp Portugal, però sense excessiu perill en les seves accions. Semblava que els portuguesos tenien el partit controlat gràcies a una ordenada defensa que completava la qualitat dels homes d'atac. Fou en aquest moment quan sorgí en atac la rapidesa i la mobilitat dels puntes gals. Anelka rebé una pilota dins l'àrea i esperà l'arribada d'Henry perquè aquest creuàs la pilota lluny de l'abast de Vitor Baía i aconseguís el gol de l'empat. Els francesos trobaren la recompensa al seu major interès per marcar.

Amb l'empat en el marcador, el joc s'anivellà i al mateix temps baixà en intensitat, que no en emoció. S'arribà al final dels noranta minuts amb la igualada en el marcador i després de 117 minuts de pròrroga, Abel Xavier cometé un clar penal que no perdona Zidane per aconseguir un gol que val una final.