Raúl, després del seu penal fallat a falta d'un minut en el duel
de quarts de final de l'Eurocopa, en què Espanya va perdre contra
França (2-1) el diumenge, ha entrat en la galeria de les errades
d'un país acostumat a la tragèdia en les grans cites.
Espanya és tal vegada un estat al qual li agrada individualitzar
la tragèdia, i és per això que en quasi tots els darrers
esdeveniments sempre hi ha hagut un cap de turc a incloure en el
que la premsa del país anomena «les errades històriques de la
selecció», que tenen noms propis en Julio Cardeñosa, Luis Arconada,
Eloy, Julio Salinas o Zubizarreta.
Molina, porter de la selecció en el primer partit d'aquesta
Eurocopa contra Noruega, va tenir una errada en una sortida, cosa
que costà a Espanya la derrota (1-0) amb un gol d'Iversen.
L'endemà, Molina demanava perdó per la seva errada. «Sé que la meva
errada serà recordada en el futbol espanyol com ho varen ser les de
Cardeñosa, Julio Salinas, Arconada o Zubizarreta, però la vida és
així», explicà el porter.
Espanya, que no s'havia classificat per als Mundials de 1970 i
1974, arribà al de 1978 a l'Argentina fidel al seu paper de
favorita. Una derrota en el primer partit davant Àustria (2-1),
deixà l'equip entrenat aleshores per Ladislao Kubala amb
l'obligació de guanyar el Brasil i Suècia.
En els darrers minuts del partit contra el Brasil, que acabà amb
empat (0-0), Julio Cardeñosa, un fi migcampista, del Betis, quedà
amb porteria buida. Però va voler canviar la pilota de peu, per a
la qual cosa gastà uns interminables segons, que donaren temps a un
defensa auriverd, de nom Amaral, a arribar-hi i rebutjar la
pilota.
La segona gran tragèdia arribà en la final de l'Eurocopa de
1984, quan just iniciat el segon temps, Platini llançà un tir
lliure al centre de la porteria d'Arconada, que el porter no va
poder blocar i li va passar per davall de les cames. Era el primer
gol de França, que acabaria guanyant el partit per 2-0.
La tercera escenificació tingué com a protagonista un davanter
de l'Sporting anomenat Eloy, que en els quarts de final del Mundial
86, contra Bèlgica, fou l'únic que fallà el seu intent en els
llançaments de penals. Espanya en marcà quatre, però el quadre
belga els anotà tots.
En el Mundial de 1994, tocà el torn a Julio Salinas. En un altre
partit de quarts de final, contra Itàlia, el davanter, que jugava
aleshores en el Barcelona, quedà sol davant el porter «azzurro» i
no el va poder batre. En l'acció següent, molt semblant a la de
l'atacant basc, Roberto Baggio no perdonà i marcà el 2-1 definitiu
per a Itàlia.
La darrera anella en aquesta cadena d'errades va tenir el seu
exponent en Zubizarreta, que ficà en la seva porteria un centre des
de l'esquerra del nigerià Lawal, que ajudà els africans a guanyar
el partit per 3-2 i posà Espanya camí de l'eliminació en la primera
fase.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.