Espanya, davant el seu gran repte

La selecció de Camacho s'enfronta avui a França en els quarts per intentar arribar a les semifinals

TW
0

La selecció espanyola cerca avui l'hora de fer el bot qualitatiu en la seva recent història, el moment de pujar un esglaó més i entrar a l'entorn dels més grans, amb permís de l'actual campió del món, França, un equip sòlid que abandera Zinedine Zidane. Té Espanya ganes de desactivar la bomba explosiva de Zidane, el futbolista total, el jugador de Marsella que sempre du la pilota cosida al peu, aquell que arruïnà Ronaldo i el Brasil de somni en el darrer Mundial de França.

Perquè a l'espanyol li van els reptes forts, l'estimulen els objectius que semblen quasi impossibles. Per això, els jugadors de José Antonio Camacho es comprometen, d'entrada, a no rendir-se en el camp de batalla, en un estadi de Bruges que, si guanya Espanya després de l'esclat de passió desmesurada del dia de Iugoslàvia, s'hauria de proposar com a mínim jugar-hi una vegada a l'any pels moments feliços viscuts.

A Camacho li faltarà avui una peça indiscutible en el seu onze inicial. Fernando Hierro no arriba a temps. Camacho confia en principi en la parella formada per Paco i Abelardo. I a les bandes repetiran Míchel Salgado i Sergi. Henry i Anelka cercaran l'àrea. O Henry i Dugarry, perquè no és clara la presència d'Anelka. Thierry Henry està en ratxa. Anelka, si juga, és un altre món. Pot tenir el seu dia, clar, però en principi i comparant-lo amb la resta, a no ser que hagi canviat molt la seva actitud, és un jugador menor dins la selecció francesa.

A la gespa hi haurà un duel especial. A la banda dreta, Joseba Etxeberria es trobarà de nou amb Bixente Lizarazu. Ambdós tenen ganes de veure's. Des de la seva època de l'Athletic de Bilbao, poc s'han vist. Diu Etxebe que «Lizarazu té un cartell extraordinari entre els jugadors de l'Athletic. En especial amb Ismael Urzáiz, amb qui segur que s'intercanviarà la camiseta.