Kuerten va guanyar en una final espectacular

Kuerten, campió el 1997, va assolir el segon Grand Slam de la seva carrera després d'imposar-se per 6-2, 6-3, 2-6 i 7-6 (8-6), després de tres hores i 44 minuts d'intriga i a l'onzena bolla de partit. Fou un final de llegenda, amb Norman emulant Houdini i fugint de la derrota una i altra vegada fins que Kuerten trobà el seu darrer cop guanyador. Guga aconseguí el vuitè títol de la seva carrera i el tercer d'aquesta temporada després dels de Santiago i Hamburg, un triomf que li permet unir el seu nom al de l'argentí Guillermo Vilas, els dos únics sud-americans que han guanyat més d'un Grand en l'era Open.

El brasiler va rebre la Copa de Mosqueters de mans de Boris Becker.
Fou un final dramàtic després de dos sets miserables en els quals Norman va estar nefast. La sistemàtica regularitat del suec durant tot el torneig es va enfonsar en aquests paricials en què les seves errades es multiplicaren, errades no forçades, 27 en total, que Guga aprofità per avançar-se.

El duel entre els grans gladiadors de terra aquesta temporada, amb Norman cedint un sol set fins a la final de París i amb només 12 hores de feina en total, el donaven com a favorit. El suec estava fresc mentalment i física, i a més comptava amb el suport des de la llotja de la seva nova al·lota, la suïssa Martina Hingis.

Però un formidable Kuerten estava tan tenaç i ambiciós com en semifinals contra el valencià Juan Carlos Ferrero i disposat a impedir que Norman es convertís en el primer suec que guanyàs els Internacionals de França des de Mats Wilander el 1988.

El drama del duel començà en el quart set, quan Norman aconseguí finalment estabilitzar el seu joc i dominar per 4-2, però perdé el seu servei perquè s'igualàs 4-4. Els primers tres punts de partit arribaren en el desè joc i els quatre següents en l'interminable 12è, en què el suec celebrava cada salvació com si hagués guanyat el matx amb els braços amunt cap a Hingis.