Squillari posa fi al somni d'Albert Costa a Roland Garros

La derrota de Costa fulmina també el somni de tornar a comptar amb una final de Roland Garros espanyola al cent per cent, igual que el 1998 (quan guanyà el mallorquí Carles Moyà), cosa que encara era possible atès que Juan Carlos Ferrero, l'únic supervivent a París de l'«Armada espanyola», marxa per l'altra banda del quadre masculí.

Aquesta era la tercera vegada que Costa arribava als quarts de final d'un gran (Roland Garros el 1995 i Austràlia el 1997), i Squillari, número 24 del món, semblava un rival a l'abast del català. A més, en els tres enfrontaments anteriors entre ells, sempre en terra, el triomf havia estat per a Costa.

Però Squillari no va donar cap opció a un Costa que es va veure un pic i un altre en mans del demolidor drive de l'argentí. No es va torbar Squillari a amollar el braç i rompre el servei del català en el tercer joc del primer set. Costa va recuperar el desavantatge en el següent joc, però tot va ser un miratge ja que l'esquerrà argentí va treure la seva dreta i amb un nou trencament en el setè joc es ficà el primer set a la butxaca per 6-4.

Costa no trobava el seu tennis i es veia angoixat en el fons de la pista davant la profunditat dels cops de l'argentí. A poc a poc, la impotència s'apoderà de l'espanyol, que es mostrava molt nerviós i fora del partit. Així, amb dos «breaks», Squillari encarrilava el set, que finalment es va endur per 6-4.

Però Costa no estava disposat a tirar la tovallola, i tornà a ficar-se en el partit en el tercer set. Aprofitant una davallada de l'argentí, que començava a semblar humà i tenir alguna errada, dos breaks del lleidatà li varen permetre adjudicar-se la mànega per 2-6 i tornar a entrar en el partit.

Costa somiava en la remuntada. Cap dels dos jugadors no aconseguia mantenir el seu servei en els dos primers jocs del primer set. A Squillari l'afectava la pressió de veure's en la seva primera gran semifinal, mentre que Costa cercava aprofitar el moment. Els nervis dugueren la igualtat a la pista.

Però amb 3-3, Costa no aprofità una bolla de break, i, en la següent oportunitat, Squillari no perdonava i feia un break que el situava amb 5-4, i que va resultar definitiu per a la sort del partit.

Costa declarà, en acabar el partit, que «coneixia el joc d'Squillari, però és que mai no havia jugat contra mi tal com ho ha fet avui (per ahir). Normalment fa més errades, però no ha estat el cas. He intentat jugar el meu tennis, però ell ha començat el partit de manera increïble, copejant la bolla molt fort. No hi he pogut fer res».