Lanfranchi guanyà el dia que ressorgí Pantani

Sense una planificació idònia, amb vint dies consecutius de competició i acumulant retard als cims precedents de les rutes transalpines, Pantani es reivindicà ahir com un dels candidats al Tour de França.

Fou una notícia per al Giro, que augmenta el seu interès a l'antepenúltima jornada i la vigília que tres dels seus compatriotes "Casagrande, Garzelli i Simoni" es disputin el triomf final en els 34 quilòmetres de la contra rellotge de Sestriere.

El seu paper de gregari de luxe per al seu company Garzelli, màxim favorit a la victòria per la seva millor predisposició a les cronometrades, i els només 25 segons que el separen de Casagrande fou l'únic que l'apartà d'alçar els braços a Briançon per alimentar la seva autoestima, allunyar els fantasmes psicològics i comprovar que encara continua amb un cop de pedal massa intens per als rivals quan la carretera es fa per amunt.

En canvi, la combativitat del jersei verd Chepe González (Néctar) no es va veure recompensada. Ocupà l'ex-Kelme gran part del cap de la correguda, però fou neutralitzat per Rubiera, Lanfranchi i Víctor Hugo Peña en el descens de l'Agnello abans que Pantani donàs un recital a la darrera pujada. Augmentà el ritme Pantani a l'Izoard perquè Garzelli desbancàs el combatiu Simoni i Casagrande. Intentà fugir una, dues vegades, una tercera, però Simoni sempre li agafà la roda.

El líder del Lampre també intentà fugir i guanyar temps amb vista a la crono. No ho aconseguí. Els favorits i Pantani coronaren junts l'Izoard i durant el descans se'ls afegiren Lanfranchi i Pavel Tonkov. Fou Lanfranchi qui llançaria l'atac definitiu i es plantaria tot sol en la línia de meta, avantatjant Pantani de 54 segons i 1:02 Gilberto Simoni, qui guanyà 4 segons de bonificació.