Palma també visqué la final amb gran intensitat

Aficionats del Madrid i del València ompliren els bars i estigueren més pendents que mai dels televisors

Pere BatllePalma25/05/00 0:00

S'acostuma a dir, amb una mica de crueltat, que la gent només es recorda del nom del guanyador, però la final d'ahir era distinta, ja que els protagonistes eren dos equips espanyols, fet inèdit en la història del futbol. La final d'ahir serà recordada pels seguidors d'un i altre equip, els madridistes la recordaran com la vuitena i els valencianistes com la primera vegada que el seu equip hi arribà després d'una trajectòria impressionant en la competició.

Carrers quasi buits, motorets de repartidors de pizza cap amunt i cap avall i la veu de José Àngel de la Casa que es podia sentir en moltes llars amb les finestres obertes. Es respirava una calma tensa, es respirava l'ambient palmesà de la final més esperada per a seguidors madridistes i valencianistes. Però sense cap dubte ahir també era una nit de bars. Molts foren els que cercaren la calor d'aquests locals, que anunciaven el partit en les seves pissarretes exteriors, per seguir la retransmissió.

Però de manera especial, la Casa Regional Valenciana, la Penya Valencianista Gálvez i el local de la Penya Madridista Es Fortí, al carrer Batle Emili Darder, acolliren una bona mostra dels seguidors més identificats amb els colors d'un i altre equip. Els primers minuts del partit es visqueren amb certa calma en un i altre lloc "la processó anava per dins", i amb la mirada hipnotitzada per les pantalles gegants. Però a poc a poc els ànims s'anaren escalfant a mesura que el partit anava escrivint la seva història, fins que el gol de Morientes marcà un punt d'inflexió. L'eufòria esclatà entre els madridistes, mentre que els valencianistes emmudiren i s'encomanaren a tots els sants. Però els gols de McManaman i Raúl posaren totes les coses en el seu lloc i repartiren més alegria per a uns i decepció per als altres.