L'opinió de Son Moix

Més modern, més còmode que el Lluís Sitjar, però molt més fred. Dels espectaculars ambients de l'era Cúper s'ha passat a la «tranquil·litat» del nou mil·lenni. Pot ser que el nombre d'aficionats no hagi davallat gaire respecte d'altres temporades, però és que és molt difícil que un estadi com el de Son Moix mostri una imatge de pressió d'un recinte ple.

Però l'afició s'ha fet escoltar. En diferents moments de la temporada ha mostrat la seva opinió. Pancartes de record a Cúper quan l'argentí tornà a Palma amb el València, ovacions com la dispensada a Miquel Àngel Nadal en el seu debut amb la seva «nova» camiseta mallorquinista, o com la que va rebre Iovan Stankovic després de romandre lesionat durant tres mesos.

Però sobretot, amb el que els aficionats vermellencs s'han mostrat més incisius a l'hora de donar el seu parer ha estat a l'hora de criticar o lloar Diego Tristán. El davanter sevillà ha estat objecte de fortes crítiques "amb xiulets inclosos" per bona part de la grada de Son Moix. Mentre, l'altra part dels aficionats mostraven la seva predilecció per un jugador diferent capaç de fer l'impossible sobre un terreny de joc.

No obstant això, poques han estat les al·lusions a Fernando Vázquez, un home que encara no sap si la pròxima temporada entrenarà el Reial Mallorca. Està clar que el gallec no ha calat com ho va fer l'argentí en la seva primera temporada a l'Illa. Però curiós ha estat veure com l'afició no s'ha mostrat gaire preocupada pel fet que el seu equip encara no tengui un entrenador definit per a la pròxima campanya.

Les pancartes que s'han pogut veure enguany penjades des de la grada de Son Moix han estat monopolitzades en al·lusió als jugadors més carismàtics: Stankovic, Biagini i Diego Tristán han estat els més «saludats». Però tampoc no ha faltat el record a homes com Paco Sanz i David, jugadors que no han gaudit d'oportunitats.