1 Leo Franco (1), Serrizuela (0), Fernando Niño (1), Olaizola (1), Miquel Soler (1), Engonga (1), Armando (1), Stankovic (1), Ibagaza (1), Etoo (1) i Diego Tristán (1).
Carlos Domínguez (1) substituí Armando en el minut 59.
Molina (1), Santi (1), Paunovic (1), Baraja (1), Solari (1), Mena (1), Valerón (1), Hasselbaink (1), Capdevila (1), Gaspar (1) i Luque (1).
Roberto (1) substituí Paunovic en el minut 54, Njegus (1) suplí Solari en el minut 75 i Toni per Hasselbaink en el 90.
Llonch Andreu (1). Amonestà Santi en el minut 29, Ibagaza en el minut 31, Fernando Niño en el minut 57, Stankovic en el minut 64 i Òscar Mena en el 79. Expulsà amb vermella directa a Baraja en el minut 80.
minut 5, còrner que treu Luque i Paunovic, sol al segon pal, just ha d'espitjar la pilota.
minut 13, Etoo combina amb Tristán, que li torna l'esfèric, i el camerunès, amb un gran xut, empata.
minut 31, Solari treu una falta, Hasselbaink no arriba a tocar la pilota i entra directament a la porteria de Leo Franco.
13.350 espectadors presents a l'estadi de Son Moix deixaren a les arques mallorquinistes 4.800.000 pessetes.
MALLORCA:2AT. MADRID:ÀRBITRE:GOLS:0-1:1-1:1-2:INCIDÈNCIES:
El Reial Mallorca perdé ahir amb l'Atlètic de Madrid (1-2) en el darrer partit de la temporada. La setena posició queda ara enfora, malgrat que s'haurà d'esperar per saber si l'equip pot jugar l'Intertoto.
Adéu a la temporada amb l'objectiu de la permanència aconseguit. El Mallorca, per primera vegada en la seva història, jugarà durant quatre anys consecutius en la màxima categoria. Tot un èxit, malgrat que, per poc millor que hagués anat l'horrorós mes de març, aquest equip podria haver aspirat a més altes ambicions. Ahir, era un dia de transistors, de nervis, però regnà la tranquil·litat.
Així, es va poder veure la pitjor entrada de la temporada per presenciar un duel menor. El Mallorca just es jugava la possibilitat d'obtenir la setena posició "no ho aconseguí" i accedir així a la Copa Intertoto de la millor forma possible "estalviant-se la primera eliminatòria". L'Atlètic de Madrid, ja descendit, res no exposava i el partit era poca cosa més que un entrenament seriós de cara a la final de la Copa del Rei que l'enfrontarà a l'Espanyol. Això no obstant, a ningú no li agrada perdre i menys al debutant Fernando Zambrano, nou tècnic de l'Atlètic, almanco fins el trenta de juny. Era el partit dels adéus, tant a les files mallorquinistes com a les de l'Atlètic de Madrid. En el conjunt madrileny és clar que Hasselbaink, Valerón... no continuaran i en el Reial Mallorca Lauren "ahir a la banqueta" tampoc ho farà. A més, Tristán, Etoo, Serrizuela... podrien haver jugat el seu darrer partit a Son Moix.
El partit no era gens atractiu, malgrat que a tothom li agrada acabar guanyant. De fet, els homes de Fernando Vázquez iniciaren el partit dominant territorialment el rival. Però la falta de tensió, pròpia del darrer partit, va fer possible que l'Atlètic de Madrid s'avançàs en el marcador. Just s'havien disputat cinc minuts de joc, quan Paunovic, completament sol, aprofità una treta de còrner de Luque per inaugurar el marcador. Faltava nervi, tensió, ordre... malgrat que el Mallorca, fins aleshores, havia estat millor. El gol, poc o res varià. Els homes de Fernando Vázquez continuaren jugant més i millor que els homes de Zambrano. L'empat, com així va ser, semblava una pura qüestió de temps. En el minut 8, Tristán arribà fins a la línia de fons i, amb Molina ja superat, centrà la pilota, que es passejà per davant la porteria sense que ningú l'enviàs dins. Cinc minuts després, en el 13, Etoo entregà la pilota a Tristán, que li retornà ràpidament, i el camerunès, amb un fort xut, superà Molina.
El Saragossa guanyava, el Deportivo també ho feia i el Celta s'avançava en el marcador en el Nou Camp. Els gallecs d'Irureta es feien així amb el títol, mentre que Víctor Fernández deixava els de Vigo a la setena posició final. El Mallorca, un punt per darrere el Celta "que no tardà a fer el segon a Barcelona" acabava la temporada per davant el conjunt de Vázquez. A més, les victòries de Valladolid i Rayo deixaven, fins i tot, al Reial Mallorca fora de l'Intertoto, sempre i quan no renunciassin a disputar-la. Pendents dels transistors, els aficionats mallorquinistes veren com el cronòmetre avançava sense que es concretassin les ocasions. L'Atlètic esperava a la seva parcel·la, malgrat sense renunciar mai al contracop. Poc després que es complís la primera mitja hora de joc, una falta botada per Solari es convertí en el segon gol dels madrilenys. Hasselbaink no encertà a tocar la pilota i un despistat Leo Franco va veure com l'esfèric entrava directament a la seva porteria.
El partit era menys avorrit de l'esperat i el Mallorca aconseguia combinar amb relativa comoditat, malgrat que faltava l'espitjada final. Així, s'arribà al final amb victòria dels madrilenys, que just havien aprofitat les badades mallorquinistes.
La segona meitat començà amb millor joc de l'Atlètic. El Mallorca intentava pressionar el conjunt de Zambrano, però els madrilenys se'n desfeien bé. Hasselbaink, després de superar el seu marcador, es plantà sol davant Leo Franco, que encertà a treure la pilota amb el peu. El Barça acabava d'empatar en el Nou Camp i el Mallorca, en cas de guanyar, podia somiar altre cop, amb la setena posició, però perdia. I els madrilenys jugaven ara molt millor que els mallorquins. Vázquez cercà un revulsiu i donà entrada a Carlos en el lloc d'Armando. Etoo es col·locà a la banda dreta del centre del camp i Carlos se situà com a davanter. Però el Mallorca, aleshores ja ben despistat, no reaccionà. L'Atlètic deixava passar les ocasions per sentenciar el partit, malgrat que el cronòmetre volava ja cap el final.
L'esperada reacció acabà per arribar, però fou minúscula. Etoo no encertà a marcar i Llonch Andreu assenyalà el final amb victòria de l'Atlètic de Madrid.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.