El Deportivo no falla i entra a la història

L'equip gallec guanyà sense cap problema l'Espanyol i s'alçà amb la seva primera Lliga

La comunió entre els jugadors i l'afició del Depor va ser ahir total.

TW
0

El Deportivo no va patir per guanyar un partit en el qual només necessitava empatar per entrar a la història i sumar el seu primer campionat de Lliga. El ja campió no es refià que tot li era favorable, i sortí al terreny de joc convençut que es trobava davant el partit de la seva vida. Fruit d'aquest plantejament arribà el matiner gol de Donato, que en el minut 4 de joc, a la sortida d'un córner, tranquil·litzava els nervis que poguessin existir amb un cop de cap que es ficava dins la porteria de Mora.

L'Espanyol decidí «dormir» el partit i esperar la seva oportunitat, però sense crear ocasions que inquietassin el públic corunyès. No obstant això, Riazor es quedà mut davant un possible penal sobre Tamudo que l'àrbitre no pità. Però Djalminha començà a carburar i trenar combinacions amb Makaay, i en un parell d'ocasions estigueren a punt de batre Mora. I, gairebé al mateix temps, Riazor esclatà en les celebracions perquè el Celta marcava el primer gol al Barcelona, i, a més, Makaay marcava el segon del Deportivo. La festa s'apoderà de Riazor.

A la segona part, el Deportivo s'ho va prendre amb més calma, i deixà per l'Espanyol l'ambició, sobretot de De Lucas i Tamudo. El Depor, de la seva banda, només inquietava quan Djalminha es treia del barret la seva màgia. Un parell de xuts de De Lucas i Martín Posse varen fer intervenir el porter deportivista Songo'o, però la tranquil·litat i confiança eren tals que els nervis no varen aparèixer.

Durant els darrers vint minuts de partit, amb el títol «a la butxaca», l'interèés es va traslladar a les graderies, on se celebrava la consecució d'un títol que els aficionats esperaven des de feia anys, sobretot des que varen perdre la Lliga de 1994 amb el tristament cèlebre penal fallat per Djukic.