Un partit de fireta

ÀRBITRE: Va xiular el partit, Juan Antonio Fernández Marín del Col·legi valencià, va tenir una actuació regular. Va expulsar el jugador sevillista Nando amb targeta vermella directa al minut 28, per fer-li observacions a un dels assistents de l'àrbitre.

GOLS:
0-1: minut 35, Tristán rep una bona passada d'Ibagaza i bat Olsen.
0-2: minut 57, Diego Tristán, després d'una mitja-volta dins l'àrea.
0-3: minut 83, Carlos remata a passada d'Armando.
0-4: minut 90, Carlos de nou marca.

TOMEU MARTÍ
El Mallorca aconseguí una nova victòria i tres punts més en un dels pitjors partits que s'han vist aquesta temporada i en el qual només li va fer falta deixar passar el temps i esperar les errades rivals per aprofitar-les i aconseguir una victòria molt exagerada davant un rival, el Sevilla que, una vegada descendit de categoria ja pensa més a preparar la propera temporada que en l'actual. Ahir, a un estadi Sánchez Pizjuán gairebé buit (no es va arribar ni a un quart d'entrada) es va viure un partit horrorós, avorridíssim i soporífer. Es difícil salvar res d'un partit absolutament prescindible, en què cap dels dos equips que el disputaven no es jugava res i en què l'espectacle el varen posar alguns jugadors, individualment i per raons ben diverses. D'una banda Nando, el lateral esquerre dels locals va protagonitzar el penós i patètic espectacle d'intentar agredir un àrbitre assistent, després que l'àrbitre principal li hagués mostrat la cartolina vermella.

En la part positiva es podrien destacar algunes actuacions individuals, meritòries no tant per extraordinàries, com per rendir a un nivell normal en un partit del tot anormal. Seria el cas d'Olivera al bàndol local i de Tristán, Leo Franco i Eto'o, al visitant.

Ambdues esquadres presentaren, de principi, el mateix esquema de joc, és a dir un 4-4-2, si bé va ser el Sevilla qui jugà més ofensivament. Malgrat això, no dugué gaire perill a les immediacions de Leo Franco.

El fet que el Sevilla sigui ja un equip de Segona Divisió, va fer que el partit d'ahir fos per al conjunt local més el primer partit de la propera temporada que no el penúltim de la present temporada.

Es pot dir que un dels pocs al·licients per als sevillistes era el de veure noves cares a l'equip titular i començar a treballar per preparar la pròxima temporada. De fet, a la llotja de l'estadi Sánchez Pizjuán s'hi trobava el que serà nou tècnic per a la propera temporada, Joaquin Caparrós.

Així per tant, el partit s'inicià amb un lleuger domini, per bé que molt innocent del conjunt que dirigeix (si més no en teoria), Juan Carlos Àlvarez.

Va ser, però, el Mallorca qui gaudí de la primera ocasió de gol, va ser quan Eto'o protagonitzà una bona internada per la banda esquerra de l'atac mallorquinista, va passar la pilota a Ibagaza qui no sabé rematar una pilota aparentment fàcil i acabà enviant la pilota fora.

Al minut 24, va ser el sevillista Olivera qui va estar a punt de marcar després de recollir la pilota de les botes de Miquel Soler que va cometre una errada greu. Tres minuts més tard, va ser Quevedo qui, en una rematada de cap, a la sortida d'un córner, hauria pogut marcar.

Qui sí va marcar va ser Diego Tristán, que al minut 35 aprofità una bona passada d'Ibagaza per recollir la pilota i creuar-la a la sortida del porter Olsen.

Poca cosa donaria de si la primera meitat, només dues ocasions més per als locals, una al minut 39 per a Olivera, sense dubte el millor dels sevillistes i una altra al minut 44 en què Jesuli va llançar la pilota fora després de protagonitzar una bona jugada individual.

Amb avantatge per la mínima per al conjunt de Fernando Vázquez s'acabà una primera meitat amb poc futbol i nul interès.
El panorama no va canviar a la represa, ben al contrari, s'agreujà.
Els dos equips movien la pilota amb lentitud, i si bé era el Sevilla qui duia la iniciativa i semblava cercar amb una mica més d'interès la porteria defensada per Leo Franco, també és cert que el Mallorca semblava deixar-se fer, segur que tenia el partit controlat i de la superioritat tècnica dels seus jugadors. De fet, als defensors del Mallorca els bastava d'estar atents a les errades dels sevillistes, per fer-se amb la majoria de pilotes.

I si la cosa no estava prou clara, al minut 57, de nou Diego Tristán, s'encarregava de deixar el partit vist per a sentència. El jove astre mallorquinista es va internar a l'àrea d'Olsen i quan aquest li sortí, li clavà un xut ras que besà la xarxa. Pujava el dos a zero al marcador, que deixava el partit més que encarrilat per al Mallorca.

El partit no tenia argument i ja només calia esperar que anassin passant els minuts, uns minuts que anaven deixant clar per què el Sevilla ha perdut la categoria.

Encara hi va haver temps perquè el recent incorporat Carlos pogués marcar dos gols a un estadi que encara el recorda amb admiració. Corria el minut 83, quan Armando realitzà una bona passada des de la banda dreta i el davanter sevillà rematà dins la porteria sevillista.

Amb el temps acomplert, Carlos rubricaria la seva bona actuació i la victòria mallorquinista amb un nou gol, que igual com l'anterior, no celebrà.

Així s'acabà la història d'un partit sense història.