El Reial Madrid, llançat cap a la vuitena

R.MADRID: Iker Casillas, Míchel Salgado, Karanka, Iván Campo, Helguera, Roberto Carlos, McManaman, Redondo, Raúl, Anelka i Morientes.
Savio per Morientes en el minut 60 i Baljic per Anelka en el minu 78.
BAYERN: Kahn, Babbel, Fink, Linke, Jeremies, Lizarazu, Salihamidzic, Scholl, Tarnat, Elber i Paulo Sergio.
Wiesinger per Tarnat en el minut 46 i Santacruz per Salihamidzic i Jancker per Elber en el minut 77.
ÀRBITRE: Anders Frisk (Suècia). Amonestà Karanka, Míchel Salgado i Roberto Carlos del Reial Madrid i Scholl per part del Bayern de Munic. Karanka i Míchel Salgado no podran jugar el partit de tornada ja que han de complir el cicle d'acumulació d'amonestacions.
GOLS:
1-0: minut 4, Anelka.
2-0: minut 32, Jeremies (p.p).

Nicolas Anelka connectà de bon començament amb Raúl, i el Reial Madrid, amb un gran partit, esclafà un Bayern de Munic que pogué endur-se algun gol més en una nit de gran futbol i que permet ja al conjunt blanc tenir llicència per somiar estar en la final de la Copa d'Europa el 24 de maig a París.

Anelka es ficà a la fi en un partit seriós. Com ja passà a Montjuïc, a la Lliga, el francès tingué Raúl d'assortidor. Per als innocents que fins i tot abans del partit creien que no hi havia química entre Anelka i Raúl, aquest matx els tragué de dubtes. Raúl es cansà d'enviar pilotes al forat a Anelka perquè interpretàs el seu futbol: ruptura, desmarcació i gol. Una cosa és que Anelka no sigui una persona que desperti gran simpatia al personal fora del camp, però sobre la gespa no hi ha enemics. Tots volen estar a la final de París. I en aquest aspecte, l'equip és una pinya, tots lluiten per un objectiu comú.

Ahir el Madrid jugà seriosament, és a dir, jugà a l'estil europeu. Amb les piles posades des del primer minut, amb agressivitat, amb dos centrals "Iván Campo i Karanka", reforçats per un tercer, Iván Helguera, que és un punt de referència insubstituïble en el Madrid.

El Bayern mai no evidencià ser un equip alemany. Ni per presència ni per sacrifici. Aquest Bayern fou una caricatura si es compara amb el que humilià el Madrid fa dos mesos al Bernabéu. Sense Matthaus, però sobretot sense Effenberg, el Bayern es troba a anys llum del ferotge enemic que sempre és per al Reial Madrid.

Vicente del Bosque encertà amb la seva aposta arriscada. Anelka i Morientes en punta i Raúl convertit, entre línies, en un mitja-punta que va fer anar de bòlit Babbel, Fink i Lnke, despistats durant tota la nit.

El gol matiner d'Anelka donà tranquil·litat al Reial Madrid. En el minut 21 l'àrbitre anul·là un gol a Morientes per fora de joc i en el 32, un nou túnel de Raúl a Tarnat permeté a Míchel Salgado, en col·laboració amb Jeremies, augmentar la diferència en el marcador.

Fins als 36 minuts, amb un xut enverinat de Tarnat des de fora de l'àrea, el Bayern no ficà la por en el cos a Iker Casillas. Fou un primer temps per a l'oblit del Bayern, que notà a faltar la verticalitat de Mehmet Scholl.

A la represa, baixà una mica l'intens ritme de la primera meitat. L'objectiu del Reial Madrid era no encaixar cap gol. Amb aquesta premissa viatjà a Manchester i l'eliminà. Ahir vespre el Bernabéu tornà a ser un fortí i els blancs mantingueren la seva porteria a zero.