Esteban (1), Keita (2), Viktor Onopko (1), Boris (1), Losada (0), Albert Nadj (0), Paulo Bento (1), Rabarivony (1), Tito Pompei (2), Rubén (1) i Dely Valdés (2).
Jaime (2) substituí Albert Nadj, lesionat amb un fort cop a la cama esquerra, en el minut 29, Juanchi (1) entrà en el lloc de Rubén en el minut 55 i Fabio Pinto (-) va substituir Keita en el minut 70.
Leo Franco (0), Armando (2), Olaizola (1), Siviero (2), Miquel Soler (2), Lauren (1), Paco Soler (2), Ibagaza (1), Stankovic (1), Eto'o (1) i Diego Tristán (1).
Carlos (-) substituí Diego Tristán en el minut 81.
Luis Medina Cantalejo (1) del comitè territorial andalús. Va tenir una actuació dolenta. Va mostrar targetes grogues a Armando en el minut 15, Siviero en el minut 37, a Losada en el minut 85 i per al segon entrenador del Oviedo al temps de descompte. També expulsà el jugador de l'Oviedo, Juanchi, al minut 66 per doble amonestació.
Més de tretze mil espectadors "quasi ple" presenciaren el partit en directe al Carlos Tartiere. Els seguidors locals animaren en tot moment el seu equip i celebraren molt especialment el gol aconseguit per l'Alabès al camp del Betis. Acomiadaren l'Oviedo amb una gran ovació, malgrat just sumar un punt.
REIAL OVIEDO:0MALLORCA:ÀRBITRE:INCIDÈNCIES:
El Mallorca aconseguí sumar un punt més, que el manté viu en la lluita pels llocs d'accés a la copa de la UEFA, davant un rival que va usar totes les seves forces per aconseguir una victòria que no podia deixar escapar.
El partit es presentava ben diferent per als dos equips, mentre l'Oviedo estava obligat a guanyar per intentar fugir dels llocs perillosos de la classificació, el Mallorca afrontava el partit amb la seguretat i la tranquil·litat de tenir la permanència a la Primera Divisió virtualment assegurada.
Potser per això, Luis Aragonés va fer un plantejament relativament ambiciós i ofensiu, amb tres centrals, una línia de quatre homes per davant que juntament amb Pompei, que feia les funcions de mitjapunta, formaven el mig camp i dos homes en punta (Rubén i Dely Valdés) que intercanviaven contínuament les seves posicions.
De la seva banda, Fernando Vázquez s'abonà una vegada més al clàssic 4-4-2, amb la novetat que el paper de l'insubstituïble Engonga l'havia d'interpretar Paco Soler, mentre que Ibagaza jugava per davant seu, i servia de connexió amb els dos homes puntes, Eto'o i Diego Tristán.
El partit començà amb un lleuger domini del conjunt local que anà fent-se més intens a mesura que passaven els minuts.
Els mallorquinistes es limitaren a treballar en defensa i esperar que en alguna jugada de contracop, Eto'o fes valer la seva velocitat o Diego Tristán aprofitàs la seva habilitat tècnica per sorprendre la defensa asturiana i avançar el Mallorca.
La veritat, però, és que els de Vázquez no arribaren amb perill als dominis d'Esteban en tota la primera meitat. Tan sols una traçuda jugada de Tristán dins l'àrea local va posar l'ai al cor als aficionats locals, però el seu posterior xut, massa fluix i innocent, no obliga el porter de l'Oviedo a esforçar-se gaire per aconseguir la pilota.
Els que sí fabricaren jugades de perill varen ser els atacants del conjunt asturià, i només la seva incapacitat per acabar allò que havien començat va permetre anar a la mitja part sense haver inaugurat el marcador.
On demostrava més perill el conjunt dirigit per Luis Aragonés era en les incomptables jugades a pilota aturada que es produïren prop de la porteria de Leo Franco. Ja al minut 5, primer Paulo Bento i acte seguit Dely Valdés disposaren d'una bona oportunitat de convertir en gol el primer córner tret pels locals.
Al minut 10, es produí una jugada increïble: una pilota penjada dins l'àrea mallorquinista no va ser encertada a rebutjar ni per Miquel Soler ni per Leo Franco, que, un per l'altre, deixaren la pilota a peus d'un Losada que incomprensiblement no encertà a ficar-la entre els tres pals, davant la mirada incrèdula dels seus companys i dels 13.073 espectadors.
Ja ho diu el tòpic, que quan la pilota no vol entrar, no entra, així que al minut 33, una altra errada de Leo Franco hauria pogut significar el primer gol de l'Oviedo, però Ruben, que engaltà la pilota des d'una posició una mica escorada, tampoc no la va saber fer entrar.
Així doncs, les dues esquadres enfilaren el camí dels vestidors amb el marcador igualat a zero, però amb un clar avantatge per part de l'Oviedo quant a ocasions.
A la represa, el partit va guanyar en intensitat, sobretot gràcies al fet que el Mallorca, que a la primera part havia jugat massa relaxat, avançà uns metres les seves línies i cercà amb més decisió la porteria rival.
L'Oviedo per la seva banda, continuà amb la seva insistència a l'hora de cercar jugades de perill, sobretot per les bandes.
Precisament per la banda esquerra va arribar una de les jugades més clares de tot el partit. Va ser al minut 61 quan Rabarivony va fer una passada cap a l'àrea petita mallorquinista, que va ser rematada per Dely Valdés i la pilota va sortir fregant el travesser.
El partit era vibrant i intens, i, sobretot després de l'expulsió de Juanchi (que només va estar damunt el terreny de joc onze minuts), molt obert. Els darrers vint minuts foren d'autèntica bogeria, podia passar qualsevol cosa, podia marcar qualsevol dels dos equips.
Així, al minut 75 Onopko hauria pogut sentenciar per al seu equip, en una rematada de cap, en què la pilota, després de tocar Siviero, tocà la creueta de l'escaire esquerre de la porteria de Leo Franco. Dos minuts més tard era Eto'o qui estava a punt de marcar en una rematada de cap.
La recta final del matx va ser molt moguda amb els dos equips jugant en vertical i cercant la porteria rival. L'Oviedo comptava a més amb la pressió que des de la graderia exercia l'afició asturiana.
Al final l'empat va ser el resultat definitiu.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.