El triomf del Mallorca (2-0) permet somiar a jugar la UEFA

El Reial Mallorca aconseguí tres punts d'or (2-0) davant l'Alabès en un partit que permet als homes de Fernando Vázquez assegurar-se, pràcticament, la permanència i pensar, un altre cop, en la possibilitat de jugar la UEFA la temporada pròxima.

A l'Alabès del conegut Mané sembla que li agrada la pilota, controlar-la i, si és possible, dur-la en vertical cap a la porteria rival "que enfora del futbol-pedra que ens feia patir al Lluís Sitjar" i ben aviat creà perill. Ibon Begoña, sol, no encertà a espitjar la pilota a gol quan des de la tribuna semblava el més fàcil del món. I poc després que es complís el primer quart d'hora, Téllez, de cap, envià la pilota fora per molt poc. El Mallorca encara no havia creat la primera oportunitat, malgrat que aleshores ja tenia el control de la pilota.

I en la primera aproximació amb perill del conjunt vermellenc arribà el primer gol. Es complia el minut 19 quan Eto'o, en una gran jugada, driblà el porter Herrera, deixà assegudet el seu marcador i tocà la pilota cap enrere, on Lauren just l'hagué d'espitjar per marcar. El camerunès Samuel Eto'o és, ara per ara, l'home més en forma del Reial Mallorca, qui marca diferències respecte dels rivals. Dos minuts després del gol, i mentre l'Alabès intentava reaccionar del primer cop, Eto'o va fer una altra fantàstica jugada, però Herrera, en aquesta ocasió, encertà a rebutjar l'esfèric. El Mallorca era ja millor, tenia el control de la pilota, dominava territorialment... malgrat que els homes de Mané, lluny d'abaixar el cap, es capficaren paulatinament en el partit de nou.

Però el Mallorca, sense fer res d'extraordinari, era superior. L'Alabès es mostrava aleshores com un equip lluitador, però vulgar. El bon tracte que havien dispensat durant els primers minuts a la pilota ja era història. Eto'o era la referència ofensiva del Reial Mallorca, mentre que Diego Tristán passejava la seva espectacular baixa forma per Son Moix. Ibagaza, tot voluntat, just mostrava la seva visió panoràmica del futbol en comptades ocasions; Engonga es multiplicava en defensa i intentava repartir el joc en atac; i Lauren i Carreras no prodigaven en excés les seves incorporacions a l'atac. Així, s'arribà al descans amb un just avantatge mallorquinista.

Lauren, després de combinar amb Eto'o, i Diego Tristán disposaren de dues clares ocasions per augmentar l'avantatge mallorquinista just iniciar-se la segona meitat. Una altra intervenció d'Eto'o, en aquesta ocasió amb Ibagaza, provocà l'ensurt entre la defensa de l'Alabès. Mané havia intentat donar més poder ofensiu al seu equip en el descans deixant entrar Javi Moreno en el lloc de Nan Ribera, però el Mallorca era ara infinitament superior. L'Alabès no aconseguia trenar una sola jugada al centre del camp i les seves aproximacions es dilataven en el temps. A les files mallorquinistes passava just el contrari i les ocasions de gol sovintejaven. En tot cas, Kodro, amb una gran rematada de cap, va estar a punt d'empatar, però la pilota, després de tocar al terra, fou interceptada per Leo Franco.

Mané, dret dins la seva àrea tècnica, intentà que l'equip reaccionàs. Va fer entrar al terreny de joc Magno i, a poc a poc, els vitorians assoliren el control de la pilota i el partit. El Mallorca havia tudat un grapat d'ocasions a l'inici del segon temps i ara es limitava al contracop. L'Alabès cercava el gol, però es motrava sense contundència en els darrers metres. Salinas ocupà la plaça d'un inèdit Kodro, però res no varià. El Mallorca perdia la pilota amb extrema facilitat, però el domini rival quasi no inquietava Leo Franco. Els pas dels minuts serví perquè els de Vitòria arriscassin una mica més cercant l'empat. Avançaren la defensa, se situaren amb tres homes a l'avantguarda, però continuaren sense crear clares oportunitat. Alhora, els contracops mallorquinistes es feien més perillosos. I fou en una jugada de contraatac quan el conjunt de Fernando Vázquez deixà el partit del tot sentenciat. Carlos, per cames, superà el seu defensor i llançà la pilota lluny de l'abast d'Herrera en la seva sortida. Ara sí. L'equip i la graderia respiraven tranquils. El Mallorca sumava tres punts d'or, pràcticament s'assegurava la permanència i podia continuar pensant en una plaça de UEFA.