El Mallorca, en una situació difícil després de perdre (1-3) amb un mediocre Espanyol

Drama a Son Moix. La situació del Reial Mallorca empitjora per moments i el fantasma del descens és ja ben a prop. Ahir, a més, els futbolistes del Reial Mallorca semblaren a la conclusió del partit entregats al desastre, resignats a la Segona Divisió. És clar que l'equip necessita un revulsiu, un bruixot que els recuperi anímicament, malgrat canviar d'entrenador... no és sempre el millor dels remeis. De moment, Vázquez continuarà a l'equip, però...

Faltaven encara més de cinc minuts per arribar al minut noranta i les graderies començaren a buidar-se amb inusitada rapidesa. El davanter de l'Espanyol Manel havia aprofitat una altra badada de la defensa per superar Leo Franco, tot situant l'u a tres en el marcador. La grada parlava, però no ho feia de manera clara. Ni un sol crit contra Fernando Vázquez, ni un mocador contra la llotja, però ja no volien veure res pus. El Reial Mallorca, que havia fet un bon primer temps, s'havia vist clarament superat a la segona part per un Espanyol que havia fet de l'ordre i la disciplina la seva millor arma. El Mallorca, amb la derrota, se situa ben a prop del descens, malgrat que el més preocupant no és, ni de bon tros, la situació a la classificació "que ja ho és", sinó la trajectòria de l'equip. Dos punts dels devuit darrers acrediten la mala ratxa d'un Mallorca que es precipita cap al barranc del desastre del descens.

De sortida, Fernando Vázquez canvià el sistema tàctic habitual i donà entrada entre els onze titulars a Ariel Ibagaza, mentre que Paco Soler iniciava el partit a la banqueta. L'estadi, malgrat les 6.000 invitacions regalades pel club entre els abonats, no s'omplí, però registrà una gran entrada. Encara molts aficionats cercaven la seva ubicació quan Iturralde assenyalà el punt de penal després d'una espitjada d'Stankovic sobre De Lucas. El romanès Constantin Galca no fallà i superà Leo Franco. Començava el patiment. Guanyar era una obligació ineludible, necessària, però abans que es complís el minut cinc l'Espanyol ja tenia avantatge en el marcador. El Reial Mallorca, després del gol, no perdé l'ànim i cercà amb entusiasme la porteria rival. El miracle de la remuntada era possible. Stankovic, de cap, envià la pilota al travesser; Ibagaza, sol davant Cavallero, no encertà a tocar l'esfèric... El Mallorca dominava de manera clara, a pesar que l'Espanyol mai no renuncià al contracop. Una passada en profunditat i en vertical d'Engonga deixà Eto'o completament sol davant Cavallero. El camerunès superà el porter blanc-i-blau i firmà l'empat.

Aconseguida la igualació, el Reial Mallorca minvà la intensitat del seu domini, tot i que encara tingué ocasions per avançar-se en el marcador. Siviero, amb el cap, va estar a punt de marcar quan faltaven tres minuts per al descans, però la seva rematada se'n va anar fora per molt poc.

Quedaven encara quaranta-cinc minuts per aconseguir el triomf. Just començar la segona part ja quedà clar que l'Espanyol no donava per bo el punt que tenia fins el moment al sac. Però les primeres ocasions de gol foren per al Mallorca. Nadal, de cap, en dues ocasions, va estar a punt de marcar, però totes dues vegades la pilota va sortir lleugerament desviada. Carlos, en el minut 56, errà el que mai no pot fallar un davanter. Una gran passada d'Ibagaza el deixà completament sol davant Cavallero, però, increïble!, fallà i Cavallero va assolir el control de l'esfèric. Com diu el tòpic: quan es perdona massa, al final s'acaba pagant. I vaja si ho va pagar el conjunt mallorquinista!

El partit avançava, el Mallorca no aconseguia marcar i, paulatinament, l'Espanyol anava guanyant terreny. Faltava encara més d'un quart d'hora per al final quan Navas rebé la pilota a la banda dreta completament sol. Centrà cap a dins l'àrea de Leo Franco i Roger, també en solitud i des del segon pal, marcà sense oposició. Son Moix semblava ja un cementeri. Ni un crit d'ànim ni de crítica. Silenci sepulcral. La indiferència és el pitjor dels rebuigs i els espectadors semblaven resignats a la derrota. El Reial Mallorca, després d'aquest segon gol, semblà enfonsar-se i els minuts que faltaven es tenyiren de blanc-i-blau.

Tot i això, Ibagaza va gaudir d'una ocasió per, almenys, salvar els mobles amb un empat. Va ser en el minut 78, quan l'argentí va rebre una bona assistència d'Eto'o, s'escolà entre dos defensors dins l'àrea espanyolista i llançà una picardiosa volea. Però ahir la fortuna no estava de la banda mallorquina, així que el porter de l'Espanyol i compatriota d'Ibagaza aixecà hàbilment la mà i aconseguí rebutjar la pilota. Aquí moriren definitivament les esperances vermellenques.

En el minut 84 i amb un Mallorca totalment entregat, el conjunt barceloní tornà a marcar. Va ser en un xut creuat que va fer l'acabat d'entrar al terreny de joc Manel.

Si la derrota ja era traumàtica, el tercer gol espanyolista enfonsava encara més el Mallorca i deixava pendent d'un fil la continuïtat de Vázquez.