El Mallorca cau per un gol a quatre davant el Galatasaray

Adéu al somni europeu. Ha estat maco, però s'ha acabat. El Reial Mallorca fou humiliat ahir pel Galatasaray (1-4) que es limità, que no és poc "sinó tot el contrari", a aprofitar les seves oportunitats. Els homes de Vázquez completaren un mal partit, foren superats quasi en tot moment pel conjunt turc i just els queda ara la possibilitat de dir adéu amb dignitat.

Tot estava preparat per viure una altra nit màgica. De fet, fins a l'inici del partit no faltà cap dels ingredients necessaris per poder gaudir d'un gran espectacle. Massiva presència policíaca "quasi exagerada, malgrat que més val prevenir que curar", un milenar de cridaners incondicionals turcs i una gran entrada a Son Moix, però lluny del ple.

Després, quan l'holandès Dick Jol "el mateix que arbitrà el partit d'anada de les semifinals de la Recopa a Londres davant el Chelsea i no va veure la mossegada de Wise a Marcelino" xiulà l'inici del partit, començà una altra història, ben diferent.

De sortida, el centre del camp del Galatasaray s'imposà al mallorquinista i els tambors turcs es deixaven sentir més que els crits de l'afició mallorquina. El pas dels minuts aplacà els ànims dels incondicionals turcs, mentre que sobre el camp el Galatasaray feia de la paciència la seva millor virtut. Els homes de Taih Therim feien circular la pilota sense cap problema per la seva línia defensiva, mentre que el Mallorca els esperava a la línia divisòria d'un i altre terreny. Una passada llarga, sovint cap al veterà romanès Hagi, era la solució més emprada, malgrat que ben aviat quedà clar, el Galatasaray comptava amb altres recursos.

Una falta de Penbe sobre Lauren vora la frontal de l'àrea esperonejà l'afició mallorquinista, però Stankovic la llançà fora en dues ocasions "l'àrbitre ordenà repetir-la". El Galatasaray mostrà les dents i Sukur, primer, i Erdem, acte seguit, ompliren Son Moix de por. En els turcs "no suposà cap novetat" ja els anava bé veure córrer el cronòmetre i no perdien l'ocasió d'embrutar el partit. Protestaven sempre que podien, simulaven alguna falta... El Mallorca tenia la lliçó ben apresa i no caigué en les provocacions del rival.

Carlos, complida ja la primera mitja hora de joc, disposà d'una bona ocasió, però la pilota sortí fora. Aleshores, el Mallorca era ja l'amo del partit, dominava el centre del camp i, per moments, tocava la pilota amb rapidesa i verticalitat. El domini era aclaparador, i semblava que el gol era una qüestió purament de temps. I així va ser, però els que perforaren la porteria rival foren els turcs. Una jugada embolicada va fer possible que Sukur tocàs la pilota amb el cap i Erdem elevà la pilota per sobre un avançat Leo Franco. La defensa mallorquinista badà i el fora de joc posicional de Sukur "d'aquells que es poden pitar" passà per alt i Dick Jol donà el gol per bo. L'afició turca reviscolà i, fins i tot a la llotja, es deixaren veure algunes banderes del Galatasaray. Era el minut 45 i ben aviat arribà el descans. El Galatasaray havia aconseguit l'objectiu de tot equip en competicions europees: marcar un gol. Els mallorquinistes no havien perdut la compostura en cap moment, tot i les provocacions dels futbolistes del Galatasaray. Curiosament, ja en el túnel dels vestidors, Paco Sanz s'aferrà amb un jugador turc i just la ràpida intervenció dels companys evità que es tupassin de bon de veres.

Quedaven quaranta-cinc minuts per capgirar el partit, malgrat que ràpidament arribà el desencís. Cinquanta-set segons foren suficients perquè el partit i l'eliminatòria quedassin decidides. Belozoglu, de perfecte vaselina, superà Leo Franco. Quina gelor! Adéu a Europa. Ja no hi havia res a fer. El Mallorca estava desfet, contra les cordes i just un miracle impossible podia donar alguna oportunitat als homes de Vázquez. Però la desfeta era completa, total, sense paliatius. Sukur, en el minut 58, va fer el tercer i els tambors turcs eren ja humiliants. El Galatasaray dominava i es recreava davant el pitjor Mallorca possible. Fernando Vázquez intentà donar aire, empenta a l'equip, i donà entrada a Armando i Ibagaza en substitució d'Olaizola i Paco Soler. Però res no varià i els turcs continuaren amb el seu aclaparador domini. Buruk, completament sol, va fer el quart i encara restaven més de vint minuts de patiment fins al final. Alguns aficionats, decebuts, començaren a abandonar Son Moix, però el suplici encara no havia acabat. El marcador assenyalava un humiliant zero a quatre i el Galatasaray feia ballar els mallorquinistes. Els turcs disposaren encara de més ocasions i just pel fet d'intentar fer-ho maco no arribaren més gols. El conjunt turc havia emprat la senzillesa per doblegar el Mallorca. Aprofitar les ocasions "que no és poc, sinó tot el contrari" havia estat suficient per fer quatre gols i sentenciar el partit i l'eliminatòria. El Mallorca no tenia centre del camp, la defensa havia deixat al vent totes les seves vergonyes i la davantera quasi ni tocà la pilota. El Galatasaray semblava el millor equip del món, però el Mallorca encara tenia un petit alè de vida. Lauren marcà el gol de l'honor i el Mallorca recuperà la possessió de la pilota.

En el tram final del partit, els homes de Vázquez ho intentaren, disposaren d'alguna esporàdica ocasió per maquillar una mica més el resultat, però el marcador ja no es va moure. El Galatasaray s'havia mostrat com un equip pràctic i eficient de cara a porteria. Engrillonaren el centre del camp mallorquinista, ofegaren Stankovic i no donaren un metre a Tristán i Carlos. Feren un gran partit i es guanyaren amb justícia una plaça a les semifinals. Quina llàstima.