Barthez (1), Contreras (1), Djetou (2), Christanval (1), Leonard (1), Giuly (2), Lamouchi (1), Da Costa (1), Marcelo Gallardo (1), David Trezeguet (1) i Marco Simone (2).
El noruec Riise (1) substituí el xilè Contreras al minut 63, mentre que el senegalès N'Diaye (1) suplí el francès Giuly en el minut 65 i el croat Prso (-) entrà pel també francès Leonard en el minut 83.
Leo Franco (1), Javier Olaizola (1), Miquel Àngel Nadal (2), Gustavo Siviero (1), Miquel Soler (1), Vicente Engonga (1), Paco Soler (2), Armando Àlvarez (2), Lauren Bisan (1), Carlos Domínguez (1) i Diego Tristán (1).
Ariel Ibagaza (1) substituí Carlos en el minut 70, Fernando Niño (1) suplí Engonga en el minut 71 i Lluís Carreras (-) entrà per Diego Tristán en el minut 88.
Graham Poll (Anglaterra). Expulsà el jugador argentí del Mònaco Marcelo Gallardo per doble amonestació (minuts 46 i 54). Amonestà el davanter francès David Trezeguet i els mallorquinistes Vicente Engonga i Carlos Domínguez.
Partit de tornada dels vuitens de final de la Copa de la UEFA disputat a l'estadi Lluís II de Mònaco davant uns 8.000 espectadors.
MÒNACO:1MALLORCA:ÀRBITRE:INCIDÈNCIES:
Classificats! Acabà el partit i el milenar de mallorquinistes presents a l'estadi Lluís II embogiren de goig, malgrat la derrota.
La distància agermana i ahir, quan Carlos llançà la seva camiseta a la graderia, premià l'esforç d'un privilegiat grup d'incondicionals que tingueren l'honor d'assistir en directe a un altre partit històric i a tots aquells que espitjaren els homes de Vázquez des de la Roqueta.
És que el Mallorca, sense fer cap gran partit, controlà el Mònaco quasi sempre i mai no va veure l'eliminatòria en perill. És així un just quartfinalista.
El Casino, el Port esportiu, el Gran Premi de Fórmula 1, el Ral·li, l'obert de Tennis i la família Grimaldi eren fins no fa gaire el grans estendards del petit Mònaco, avui, l'equip de futbol és ja una de les senyeres del Principat. Els homes de Claude Puel conformen avui un bloc amb homes d'indiscutible qualitat que lidera la Lliga francesa. En tot cas, només el pecat de la falsa modèstia, o la prepotència i la sobèrbia podien derrotar un Mallorca que just ha perdut un partit en competicions europees "la final de la Recopa". I que tan sols a un matx de Lliga ha rebut tres gols, a la Romareda.
El Mallorca es presentà en el paradís del joc de negre. I amb la camiseta màgica de l'Amsterdam Arena l'aposta era clara: «tout au noire!». Vázquez, com havia assajat dies enrere cobrí la baixa del lesionat Stankovic amb Armando, que se situà a la dreta, mentre que Lauren es desplaçava fins a l'esquerra. La resta, el de sempre.
El perill "Vázquez i els futbolistes ho havien repetit reiteradament" eren els primers minuts. El Mallorca sortí amb la lliçó ben apresa i el cronòmetre avançà sense que els homes de Puel s'aproximassin amb perill a la porteria de Leo Franco. El conjunt del Principat tenia molts de problemes a l'hora de fer circular la pilota i Engonga i Paco Soler es multiplicaven. Trezeguet era la referència en atac del Mònaco però ahir es mostrà molt desafortunat. Així, la primera ocasió arribà en el minut 19 i fou dins l'àrea monegasca. Diego Tristán, amb la pilota als peus és excepcional, cedí l'esfèric a Lauren, però el seu xut sortí fora per poc.
El Mònaco continuava atascat. Sense idees per superar l'entramat de Vázquez. En tot cas, diuen que la paciència és la major de les virtuts i el Mònaco mai no la va perdre. En una jugada absurda i de rebot arribà la primera oportunitat del Mònaco amb un xut sec i potent de Simone que s'estavellà en el pal quan es complia el minut 26. I el Mallorca semblà aleshores adonar-se de la qualitat del rival, que reviscolà, i de quina forma. Gallardo provocà el lluïment de Leo Franco amb un bon tir llunyà que el porter encertà a desviar a còrner. Però la treta de cantonada resultà letal, ja que després d'una errada de Leo Franco, quan semblava tenir la pilota controlada i unes mans d'un futbolista del Mònaco feren possible que Simone inauguràs el marcador. Les protestes foren inútils i Graham Pol donà el gol per bo. El Mallorca, aleshores havia perdut la seva millor ubicació sobre el terreny de joc i el Mònaco es convertí en l'amo del partit. Les virtuts de l'equip de Puel quedaven a la vista i els defectes del Mallorca es feien patents.
Lauren navega a la deriva per l'esquerra, el centre del camp pateix sequera imaginativa i Diego Tristán i Carlos no han creat ni una sola ocasió. El marcador no es va moure i s'arribà al descans amb mínima derrota.
Tranquil·litzà els ànims i recuperà l'esperit inicial havia de ser l'objectiu durant el temps d'intermedi. La realitat és que l'eliminatòria continuava ben encarrilada, però quedaven 45 minuts "una eternitat per patir.
I certament, de sortida l'ensurt va ser gros quan Simone des de l'interior de l'àrea va fer un fort xut que Leo Franco rebutjà. Gallardo, que just mostrà la seva qualitat en comptagotes enfilà el camí dels vestidors després de veure la segona cartolina admonitòria en el minut 53. L'eliminatòria havia de quedar, ara sí, definitivament decidida. Malgrat jugar amb un home menys, el Mònaco mai no va perdre el control de l'esfèric.
El Reial Mallorca es defensava bé, sense gaires dificultats, però... durant els primers 26 minuts la sensació havia estat que el conjunt mallorquinista podia avançar-se al marcador, però ara no. El segon gol, tot i considerant que el Mallorca mai no renuncià al contracop, era més a prop que l'empat.
Faltava encara més d'un quart d'hora pel final quan els més de mil aficionats mallorquinistes presents a l'estadi Lluís II semblaren embogir. El simple fet de veure avançar el cronòmetre semblà esperonejar-los i els seus crits de suport retronaren en el petit camp del Principat.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.