El Madrid passa per damunt d'un penós Barça (3-0)

R.MADRID: Iker Casillas, Michel Salgado, Hierro, Karanka, Roberto Carlos, Redondo, Geremi, Guti, Raul, Morientes i Anelka. Sanchís substituí Morientes, al minut 69; McManaman, a Anelka, al 80; Iván Campo, a R. Carlos, al 88.
BARCELONA: Arnau, Puyol, Reiziger, Abelardo, Bogarde, Ronald de Boer, Luis Enrique, Zenden, Figo, Kluivert i Rivaldo. Xavi va substituir Bogarde, després del descans; Guardiola, a Luis Enrique, al minut 61; i Dani, a Kluivert, al 72.
ÀRBITRE: Ansuategui Roca. Amonestà Karanka, Figo, Kluivert, Abelardo, Míchel, Reiziger. Expulsà Guti al minut 85, per dues targetes grogues.
GOLS: 1-0: Minut 4, Roberto Carlos treu una falta des de 40 metres i el seu potent xut no el pot aturar Arnau.
2-0: Minut 23: Anelka, en resoldre un embolic a l'àrea.
3-0: Minut 53: Morientes rep d'esquena a porteria, deixa clavat Abelardo en girar-se i el seu xut se'n va a la xarxa.
INCIDÈNCIES: Partit disputat al Santiago Bernabéu, que registrà un ple absolut, amb 80.000 espectadors.

El Reial Madrid va sortir triomfador del derbi, en golejar còmodament un Barcelona que oferí al Bernabéu la més patètica de les seves cares i que pot donar gràcies de no sortir amb un 5-0 del coliseu madridista.

El partit es va posar de cara al Reial Madrid des de bon començament. Una de les pilotades que acostuma a pegar Roberto Carlos se'n va anar directe cap a porteria. Els homes de Del Bosque, en quatre minuts, ja tenien avantatge al marcador.

El gol de Roberto Carlos deixà groggi el Barça, i el Reial Madrid trobava forats per l'engranatge defensiu de Van Gaal per crear, sense fer res de l'altre món, constant perill. Així fins que Anelka, als 23 minuts, com es temien els aficionats culés, encetà el seu compte golejador a Espanya just contra el màxim rival madridista.

El Madrid es trobà amb 2-0, i el Barça començà a reaccionar tímidament, però, amb Xavi i Guardiola d'espectadors de luxe a la banqueta devora Van Gaal, la construcció de joc blaugrana era una qüestió pròxima a la utopia.

Els dos equips deixaven molts d'espais, i les arribades a les àrees eren contínues. Però a una porteria hi havia Iker Casillas, seguríssim, i a l'altra Arnau, nerviós. Amb tots dos equips rondant el gol més per errades alienes que per mèrits propis, s'arribà a un descans en què s'havia de veure la reacció de Van Gaal al despropòsit del primer temps.

I Van Gaal va reaccionar. Traié del camp Bogarde i ficà la qualitat organitzadora de Xavi. Però abans que el Barça pogués començar a construir, una nova facilitat defensiva l'aprofità Morientes, magistral, per matar el partit amb el 3-0.

El Barça morí, es convertí en una jugueta madridista. El públic del Bernabéu reclamà el 5 a 0, i els seus jugadors ho intentaren amb forces. No ho aconseguiren, però sortiren del derbi reforçats, donant una gran imatge, golejant el Barça i deixant-lo molt malferit.