TW
0

En les tres darrerres temporades els duels entre el Mallorca i l'Athletic de Bilbao han estat precedits, envoltats i finalitzats amb polèmica. Des que l'equip vermellenc tornà la temporada 1997/98 a Primera Divisió, els seus enfrontaments amb l'equip basc s'han convertit en «clàssics». S'ha creat una rivalitat que ja és acarnissada i que dissabte va viure el seu darrer capítol. I qui ha creat aquesta rivalitat?.

Dos dies després de disputar-se el partit de San Mamés, al marge del resultat (1-1), es continua parlant del comportament poc esportiu de Luis Fernández durant el matx, criticat públicament per Fernando Vázquez.

Fernández no es limità només a dirigir els seus jugadors des de la banqueta, sinó que provocà Vázquez quan aquest sortia a l'àrea técnica per donar instruccioons als seus futbolistes. Una actitud que ja va tenir en el seu dia cap a Cúper.

Tot va començar l'11 de novembre de 1997. El Bilbao visità el Lluís Sitjar i en sortí escaldat. Els de Cúper golejaren (4-0) els de Fernández. Luis no oblidà aquell afront.

El bombo de la Copa del Rei emparellà aquella temporada els dos equips en els quarts. Era l'any del centenari del club bilbaí. El 3 de febrer de 1998 es disputava l'anada a San Mamés. El resultat fou de 2-1, i al final del partit, picabaralla entre Cúper i Fernández.

Malgrat que va voler defugir la polèmica, l'argentí insinuà aleshores que Luis no havia actuat amb el respecte necessari. Fernández feia callar i seure l'argentí, i se'n reia quan Cúper criticava alguna decisió arbitral.

I el que no callà fou el presindet del Mallorca, Bartomeu Beltran. «Luis Fernández té moments esperpèntics», va dir.
Set dies després es disputà la tornada al Lluís Sitjar. Luis Fernández no parlà en la seva arribada a Palma, però sí ho va fer a Bilbao: «A Palma estan intentant escalfar el partit». El Mallorca guanyà 1-0 i es carregava el centenari de l'Athletic.

Luis tornava llavors a exhibir el seu talant provocador i en acabar el partit es negava a parlar amb els mitjans de comunicació de l'Illa. A José Maria García declarà que «A Mallorca havien escalfat bé l'ambient, no es poden escriure tantes beneitures».