Futbol insular

TW
0

El dia després Una vegada que ja s'ha creuat l'equador del darrer terç del campionat actual de Tercera Divisió, estam en condicions de poder opinar quant al desenllaç final de la competició, en un marge molt petit de poder-nos equivocar. El passat dissabte ens traslladàrem a l'històric Los Pinos d'Alaior, on el líder Atlètic Balears es va trobar amb un amfitrió ple de moral i que ja feia set jornades que no havia patit cap derrota. Tot havien estat igualades o victòries. I el que té més mèrit, que la jornada anterior acabaven de derrotar en el Municipal de Maó el seu màxim rival, l'Sporting. Tot aquesta tona de moral i entuasiasme, no foren suficients per evitar que el conjunt blanc-i-blau de l'Estadi Balear s'imposàs de forma clara i contundent, i aconseguí ratificar la seva envejosa classificació. Diumenge, aprofitàrem per traslladar-nos a Vilafranca, on el quadre des Molí, rebia amb totes les de la llei i precaucions al màxim, el Constància d'Inca. Resultat final, igualada a un en el marcador, i gràcies poden donar els incondicionals de l'equip d'Inca, del punt que amb molt d'esforç varen poder acumular. Una vegada haver vist en acció els dos «gallets» de la categoria, hem arribat a la conclusió que malament han de transcórrer les coses perquè el conjunt de Miquel Crespí deixi de cantar l'«aliró» al final de la competició. Veiem però que molt difícil, que pugui succeir, que el Constància desbanqui del lloc privilegiat el seu etern rival At. Balears, durant el que resta de competició. L'aglutinació de la plantilla blanc-i-blava permet al seu tècnic poder maniobrar per moltes dificultats que es presentin. I encara que al Constància li passa exactament el mateix, una vegada haver-lo vist amb acció en el rectangle vilafranquer, som de l'opinió que els llocs primer i segon ja estan definitivament adjudicats. Ara tot se centrarà en una cursa contra rellotge entre els aspirants a aconseguir en propietat les dues plaçes que resten per la Lligueta d'ascens a Segona Divisió B. Quant als sentenciats a devallar a la categoria de Regional Preferent, la cosa es comença a animar, i de moment, és molt difícil intentar fer càlculs i vaticinar qui serà qui al final de la competició.

Sentit condol Després de la mort totalment inesperada del bon amic Miquel Colomar Jofre, el popular «mascle roig» de la vila d'Andratx. Eren molt afectius els vincles d'amistat que ens unien des de feia prop de trenta anys. Uns vincles que només faltava que fossin familiars. Amb aquesta desaparició, el futbol andritxol ha perdut un dels directius (va ser president i va ocupar altres càrrecs a la directiva de l'Andratx) més entuasiastes de l'entitat. Difícilment es tornarà a trobar un personatge popular i molt estimat com en vida podia presumir de ser l'entranyable Miquel. Res estrany no va resultar que l'àmplia nau de la parròquia Santa Maria d'Andratx registràs un ple tan important amb motiu de les honres fúnebres que en la seva memòria es varen celebrar ahir a la nit. Foren molts els qui volgueren testimoniar amb la seva presència la forta estima que en vida es va saber conrear. A tots els seus familiars la nostra sincera condolència d'aquesta secció d'esports. Al cel sia.