El Mallorca fa un partit ferest, però derrota el Rayo en el darrer sospir (2-1)

Diego Tristan marcà de penal en temps de descompte

David intercepta l'avanç de Bolo. | T. Monserrat

Pep VergerPalma24/01/00 0:00

2 Leo Franco (2), Serrizuela (1), Olaizola (1), Miquel Àngel Nadal (2), Siviero (1), David (1), Engonga (1), Paco Soler (2), Alvaro Novo (1), Ibagaza (1) i Diego Tristán (1). Gabrich (1) entrà en substitució d'Ibagaza lesionat en el minut 38, Fernando Niño (1) entrà per Àlvaro Novo en el minut 59 i Carlos Domínguez (-) suplí Serrizuela en el minut 87. Keller (2), Cota (1), Llorens (1), Alcázar (1), Míchel II (1), Clotet (1), Lluís Cembranos (2), Hernández (1), Bolo (1), Pablo Sanz (1) i Helder (1). Canabal (2) i Ferrón (1) substituïren Bolo i Cota en el minut 46 i Amaya (1) suplí Hernández en el minut 73. Manuel Enrique Mejuto González (1) del col·legi asturià. Amonestà amb targeta groga Cota en el minut 45 i Canabal en el minut 79. minut 20, Paco Soler llança una falta i estavella la pilota al pal. El rebot és aprofitat per David per inaugurar el marcador. minut 63, Canabal, de cap, a la sortida d'un córner empata el partit. minut 90, penal de Lluís Cembradno sobre Paco Soler que transforma en gol Diego Tristán.

MALLORCA:

1RAYO:

ÀRBITRE:
GOLS:
1-0:
1-1:
2-1:

El Mallorca, tot i fer un partit xerec, sumà tres importants punts gràcies a un penal transformat per Diego Tristán en temps de descompte.

Les nombroses baixes obligaren Fernando Vázquez a recompondre tàcticament l'equip al Santiago Bernabeu i el resultat, malgrat la derrota, fou positiu. Ahir, Vázquez recuperà algun home "Olaizola i Engonga" i retornà la titularitat a Diego Tristán, però mantingué el sistema. Així, jugant a Son Moix i davant el Rayo, el tècnic gallec formà amb cinc defenses, quatre migcampistes i un sol davanter. I ja ho sabeu, però convé recordar-ho: no per acumular homes d'atac es creen més ocasions. Això no obstant, el Rayo no és el Madrid i foren els de Vallecas els qui, de sortida, crearen més perill. Lluís Cembranos, just complir-se el minut dos, llançà una falta des de la frontal de l'àrea que obligà Leo Franco a lluir-se per enviar la pilota a córner. El Mallorca semblava no voler el control de la pilota i les passades en profunditat eren reiteradament assenyalades com a fora de joc pel jutge de banda. El Rayo no passava per gaires dificultats en defensa i controlava el centre del camp sense gaire dificultat. Poc després que es complís el primer quart d'hora, Lluís Cembranos es quedà sol davant Leo Franco, però el porter "altre cop excel·lent" encertà miraculosament a enviar la pilota a córner. Els homes de Vázquez s'entrebancaven a l'hora de superar la divisòria d'un i altre terreny i Keller era, pràcticament, un espectador més. Però en una jugada a pilota aturada arribà el gol mallorquinista. Paco Soler llançà una falta i la pilota s'estavellà en el pal. El rebot anà a David que, en el dia del seu aniversari "ahir feia 26 anys" no desaprofità l'oportunitat i inaugurà el marcador. El Mallorca reaccionà per moments i començà a arribar, no sense dificultats, als voltants de l'àrea rival. El pas dels minuts retornà el control de la pilota al Rayo, encara que ara no aconseguia crear clares oportunitats. La lesió d'Ibagaza, just després de xutar a porteria, provocà la reorganització tàctica de l'equip en el minut 38. Fernando Vázquez sorprengué tothom i donà entrada a Gabrich. El Mallorca, aleshores, passà a jugar amb un clar 5-3-2, però la tònica del partit en res no varià. El Rayo continuava dominant, però malgrat les esperonejades finals s'arribà al descans amb avantatge mallorquinista. Els homes de Vázquez havien fet el mínim per guanyar, però els tres punts, malgrat fos momentàniament, es quedaven a Palma.