Iker Casillas (2), Michel Salgado (1), Christian Karembeu (0), Fernando Hierro (0), Roberto Carlos (2), Steve McManaman (1), Iván Helguera (1), Fernando Redondo (1), Savio (1), Fernando Morientes (1) i Raúl (2).
Meca (1) substituí Karembeu en el minut 46, Ognjenovic (1) entrà per McManaman en el minut 59 i Sanchís (-) suplí Savio en el minut 93.
Leo Franco (2), Serrizuela (2), Fernando Niño (2), Siviero (2), David (2), Alvaro Novo (3), Paco Soler (3), Miquel Àngel Nadal (3), Ibagaza (2), Romerito (3) i Carlos (2).
Diego Tristán (3) substituí Carlos en el minut 51, Cordero (-) entrà per Ibagaza en el minut 89 i Gabrich (-) suplí F. Niño en el minut 92.
Brito Arceo (1). Amonestà Ibagaza en el minut 11, Michel Salgado en el minut 32, Helguera en el minut 74, Nadal en el minut 83, Tristan en el minut 85 i Sanchís en el minut 93. Expulsà Fernando Hierro en el minut 63 per doble amonestació "la primera la va veure en el minut 57.
minut 37, Romerito, de cap.
minut 83, Raúl, sol, supera Leo Franco.
minut 90, Roberto Carlos, des de fora de l'àrea.
REIAL MADRID:1MALLORCA:ÀRBITRE:GOLS:0-1:1-1:2-1:
El Reial Mallorca va fer un gran partit al Bernabéu, disposà d'avantatge al marcador, va tenir el Madrid contra les cordes, però fou derrotat de manera del tot injusta en els darrers minuts.
De sortida, tot foren desgràcies. Carreras, amb grip, es va perdre el partit i Diego Tristán tampoc no va poder estar a l'onze inicial. Així, Vázquez no va tenir altre remei que alinear a l'onze inicial dos futbolistes del filial "Àlvaro Novo i Romerito". El tècnic varià l'habitual disposició tàctica i alineà cinc homes en defensa "Serrizuela, F. Niño, Nadal, Siviero i David", quatre futbolistes al centre del camp "Àlvaro Novo, Soler, Romerito i Ibagaza" i un sol home en punta "Carlos". Però ja saben tots vostès la teoria que ens diu que no per acumular homes d'atac es creen més ocasions. El plantejament de Vázquez era així clarament defensiu, malgrat que mai no renuncià a l'atac. Durant els primers minuts, el Madrid no tingué la mínima dificultat per dominar de forma aclaparadora. Així i tot, la porteria de Leo Franco no passà per una sola situació de perill.
El Mallorca acumulava homes en defensa, feia una gran terenyina de mig camp endarrere i no tenia el mínim problema per mantenir la porteria a zero. Els problemes dels homes de Vázquez eren en atac, on Carlos, per molt que corria, tenia dificultats per controlar una sola pilota. En tot cas, Soler i Romerito "ahir, la parella de pivots" feia una gran feina destructiva, malgrat que a l'hora de construir els problemes semblaven insalvables.
L'equip de Vicente dels Bosque incrementà el seu infructuós domini per moments, però els aficionats blancs començaren a xiular davant la impotència dels seus jugadors. El Madrid dominava, però quan s'atracava a les proximitats de l'àrea mallorquinista exhibia una abrasadora falta de idees. Romerito, de cap, disposà d'una bona ocasió, però la seva rematada sortí fora. El Mallorca, poc a poc, perdia el respecte al Bernabéu i al Madrid. Carlos, absolutament tot sol, no encertà a superar Casillas en una clamorosa ocasió fallada en el minut 26. I quan es complia la primera mitja hora de joc, Carlos, altre cop, disposà d'una clara oportunitat, però un defensor encertà a rebutjar l'esfèric davant la lentitud del davanter mallorquinista.
El conjunt de Vázquez estava molt ben situat i, just faltava un poc de precisió a la zona d'avantguarda. I en el minut 37 arribà el miracle del gol mallorquinista. Àlvaro Novo, que s'incorporà a l'atac per la banda dreta, humilià Roberto Carlos amb dos retalls secs i va fer una gran centrada que Romerito, de cap, s'encarregà d'enviar al fons de la xarxa. El Mallorca, plagat de baixes, amb dos homes del filial a l'onze titular, guanyava al Bernabéu... I ho feia merescudament. Els xiulets eren ja unànimes al Bernabéu i el Madrid, ara sí, arribà amb perill. El Mallorca havia d'aguantar set minutets fins arribar al descans i ho va fer. Això sí, amb patiment. Raúl, amb un xut que Leo Franco aturà amb problemes, i Roberto Carlos, amb un xut que s'estavellà al pal, disposaren de dues clares ocasions, però els futbolistes arribaren al vestidor amb avantatge mallorquinista al marcador.
Del Bosque reorganitzà la pissarra tàctica al descans i donà entrada a Meca en substitució de Karembeu. El tècnic blanc situà Raúl com a mitja punta, mentre el jove davanter del filial formava parella atacant amb Morientes.
El Madrid incrementà el seu domini, però el Mallorca no tenia cap problema en defensa. Carlos, cansat de lluitar, acabava les forces i Vázquez donà entrada a Diego en substitució de l'andalús en el minut 51. El Madrid mantenia una exasperant falta d'idees i no aconseguia traduir el seu aclaparador domini territorial en gols ni ocasions.
Fernando Hierro va haver d'enfilar el camí dels vestidors en el minut 63, després de veure la segona cartolina admonitòria. El Mallorca ho tenia molt bé i, paulatinament, va veure com el Madrid perdia força. Tristán, quan es complia el minut 69, aixecà una unànime ovació al Bernabéu quan superà tots quants rivals li sortiren al pas, tot i que el gol no arribà. Roberto Carlos, sota pals, evità el segon gol mallorquinista i continuà el joc.
El conjunt de Vázquez, mentre el cronòmetre avançava, s'encoratjava i semblava ja molt més a prop el segon gol mallorquinista que no l'empat.
Però quan millor jugaven els de Vázquez aparegué la màgia de Raúl. El davanter madridista regatejà, fins i tot a Leo Franco, i empatà. No era un mal resultat, malgrat que fos injust. Però el partit no havia acabat, i Roberto Carlos, amb el temps pràcticament complert, engaltà un fort xut des de fora de l'àrea que Leo Franco res no va poder fer per aturar. El Mallorca havia perdut injustament al Bernabéu.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.