El Bàsquet Inca enguany: una història diferent

L'arriscada aposta de la Junta Directiva del Bàsquet Inca en concedir el comandament del seu equip a un entrenador jove i sense experiència a la LEB com Paco Olmos s'ha revelat com tot un encert, i el tècnic valencià s'ha convertit en un dels tècnics més cotitzats i valorats de tota la categoria.

Olmos s'encarregà de moure fils i convèncer un grup de jugadors amb qualitat i experiència (Monclova, Yáñez, Rubchenko,...) perquè venguessin a jugar a un club que en els dos darrers anys havia quedat coer a la Lliga, i en què el desencís era la nota predominant. El fulgurant inici de temporada de l'equip, col·locant-se tot d'una al capdavant de la classificació i amb un full de serveis on només s'incloïa una derrota, serví per dissipar els dubtes creats en una pretemporada en què els resultats no eren gaire positius, a causa del lògic període de compenetració necessari en una plantilla que presentava onze cares noves.

Des de l'inici de Lliga, es veié que alguna cosa havia canviat. Per exemple, el primer partit, davant el Granada, es guanyà al darrer segon. Però no només la sort havia canviat, sinó que altres factors s'ajuntaren per fer la volta a la situació.

El Bàsquet Inca està basant la seva gran temporada en una excel·lent defensa, i la versatilitat de la seva plantilla, ja que fins i tot els homes grans de l'equip tenen capacitat per llançar des de fora. El tècnic valencià pot col·locar sobre la pista, en un moment determinat, quatre homes de més de dos metres, i posà així en serioses dificultats els defensors rivals.