Carlos ho intentà davant el seu exequip, però sense fortuna.

TW
0

3MALLORCA: Leo Franco (1), Olaizola (1), Miquel Soler (2), Miquel Àngel Nadal (1), Siviero (1), Engonga (1), Paco Soler (1), Lauren (2), Carreras (3), Carlos (1) i Tristán (1).
Ariel «Caño» Ibagaza (1) substituí Paco Soler quan es complia el minut 60, Jorge «Polo» Quinteros (1) entrà en el lloc de Carlos Domínguez en el minut 75 i Armando (-) suplí Lluís Carreras.

1SEVILLA: Valencia (1), Nando (1), Prieto (1), Marchena (1), Jesuli (0), Tsartas (1), Héctor (1), Tabaré (1), Juan Carlos (1), Quevedo (1) i Francisco (0).
Víctor (1) i Zalayeta (1) substituiren Nando, Héctor en el minut 78 i Soriano (1) entrà per Fïancisco en el minut 82.


ÀRBITRE: Manuel Díaz Vega (Comitè Asturià). Amonestà Marchena en el minut 26, Engonga en el minut 32, Jesuli en el minut 55, Prieto en el minut 58, Quevedo en el minut 59 i Siviero en el minut 67.

GOLS:
1-0: minut 76, centrada des de la banda de Diego Tristán i Prieto, quan intentava rebutjar, fica la pilota a la seva pròpia porteria.
2-0: minut 78, Carreras, de fort xut.
3-0: minut 87, Ibagaza.
3-1: minut 89, Zalayeta.

El Reial Mallorca, sense fer un gran partit, aconseguí recuperar la confiança amb un just triomf davant un innocent Sevilla. El conjunt vermellenc, després d'una primera meitat ben xereca, reaccionà a la segona, però el primer gol no arribà fins que just faltava poc menys d'un quart per al final.

La variant tàctica provada amb gran fracàs per Vázquez davant el Betis ja és història. Ahir, com s'esperava, el tècnic gallec recuperà l'esquema habitual per enfrontar-se al Sevilla. El conjunt andalús arribà a Son Moix ferit, coer i amb molts problemes interns. Un arma perillosa per un Mallorca que volia dir adéu al millor any de la seva història amb un triomf. Els homes de Vázquez s'havien compromès a intentar recuperar el bon camí i, de sortida, es feren amb el partit. Jugaren els habituals, amb les baixes d'Stankovic, que continua lesionat, i Biagini. Carreras i l'exsevillista Carlos foren els encarregats de suplir amdós futbolistes.

El Sevilla necessitava puntuar i Marcos Alonso ho sabia. No fer-ho podia suposar la seva immediata destitució. Així i tot, els andalusos no es mostraren, ni de bon tros, com un onze especialment ofensiu. Això sí, la defensa avançava la seva posició sempre que podia, mentre s'acumulaven homes al centre del camp. El Mallorca es mostrava un tant apàtic, com si no sapigués exactament com rompre l'entramat defensiu del Sevilla. Així, els minuts es feien eterns i res de destacable succeïa sobre la gespa.