«Ara diuen que som el talismà de l'equip»

Era el minut 72 de partit quan Fernando Vázquez cridà el jugador madrileny i li comunicà que havia d'entrar al terreny de joc. «Vaig entrar en un moment difícl de partit, quan perdíem per 2-0. En el principi em vaig posar un poc nerviós, però tot d'una que vaig tocar la primera pilota, em vaig ficar dins el partit i ho vaig donar tot. Afortunadament les coses varen sortir bé», afirmava ahir el futbolista del Reial Mallorca.

Malgrat estar pràcticament desnonat i limitar-se durant les darreres tres temporades a només entrenar, Sanz assegurava que no es va sentir ni estrany ni incòmode sobre el terreny de joc. S'ha de tenir en compte que en teoria, el madrileny no està acoblat al seus companys ja no comparteix amb ells minuts de joc. «No em vaig sentir estrany, ja que entrén amb ells cada dia. A més a pocs minuts de la meva entrada al terreny de joc vàrem marcar el primer gol i això m'ajudà a fer-ho millor. A més a l'equip hi ha un gran ambient i tots els jugadors sempre han estat amb mi. Sempre estic amb la plantilla, així que no em vaig sentir gens incòmode», assegurà.

Si aquell partit contra el Sóller de l'any 97, en el qual Sanz no va tenir gens de sort ja que provocà un penal absurd que després transformà Samper, aquesta vegada ha estat diferent. Totes les cròniques de l'Ourense-Mallorca (2-2) destaquen que el joc del madrileny no va ser inferior al de la resta dels seus companys, que va fer un partit decent i que fins i tot gaudí d'una bona ocasió per marcar un gol. «Ja he començat a sentir les primers bromes. Ara diuen que som talismà perquè la meva substitució va coincidir amb la remuntada. De qualsevol manera presumesc de ser una persona intel·ligent i sé que ho tenc més que difícil tornà a jugar. Ho sé i ho tenc assumit», va reconèixer Sanz.