El Reial Mallorca supera l'Ajax a l'Amsterdam Arena amb justícia

Quin equipàs! Quin gran partit! El Reial Mallorca superà ahir l'Ajax (0-1) i féu una important passa per superar l'eliminatòria. Res no hi ha decidit. Resten encara noranta minuts, però els homes de Fernando Vázquez oferiren ahir tota una lliçó de futbol.

Ni l'impressionant Amsterdam Arena, ni la història del rival, ni el show de l'afició holandesa en els preàmbuls del partit, ni res de res no sembrà el pànic en les files mallorquinistes. El conjunt de Fernando Vázquez "amb Paco Soler vora Engonga com a segon pivot" sortí al terreny de joc amb la lliçó ben apresa i les idees ben clares. El domini de la pilota fou per al conjunt de Wouters i al Mallorca ja li anava bé. Era igual, ja que els mallorquinistes mai no tingueren la dura sensació que suposa veure's desbordats, saber que en qualsevol moment et poden marcar. De fet, era el Reial Mallorca que controlava el partit, malgrat que l'estadística de possessió fos extramadament favorable a l'Ajax.

Encara més: malgrat que les oportunitats es repartien de forma més o menys equilibrada, fou el Mallorca qui en disposà de més clares. Una bona rematada de cap de Lauren no trobà Biagini, quan just es complia el minut sis. La rèplica holandesa arribà amb un gran xut de Witschge que Burgos aprofità per redimir-se "just una mica" i l'envià a còrner. En el minut 17, Biagini envià la pilota a Lauren que, completament sol, no encertà a superar el porter Grim, que desvià la pilota a còrner. El temps avançava, la porteria mallorquinista no passava gaire dificultats, ja s'albirava a l'horitzó que Diego Tristán en podia fer de grosses. En tot cas, els mallorquinistes s'endugueren un gran ensurt quan Laudrup "don Brian" envià la pilota de dreta a esquerra, on comparegué Gronkjaer que, sol, envià la pilota fora. Era un miracle, però el marcador encara no s'havia mogut.

En tot cas, ja quedava clar que la història no juga i que, si bé sempre té el seu pes, no és decissiva. Una errada de Van Halst en el minut 33, que perdé la pilota davant Diego Tristán, provocà una extraordinària jugada de l'andalús. El davanter mallorquinista, com Curro Romero, té grans dies i ahir n'era un. Deixà ben asssegut Winter i quan podia optar entre el xut i deixar la pilota a Biagini perquè marcàs, es va enredar un segon de més i Grim li llevà la pilota. L'Amsterdam Arena tremolava ja aleshores, i no era de fred. La por rondava els futbolistes i l'afició holandesa, que veien com el gol mallorquinista podia ser imminent. Dos minuts després de l'extraordinària jugada, quan es complia el 35, Tristán cercà la porteria rival en verticalitat i amb un gran xut superà Grim. Quin golàs! Quin gran partit! Es poden fregar els ulls tant com vulguin, però el Mallorca guanyava a l'Ajax a Amsterdam. Però el recital Tristán, en un vespre de glòria, no estava encara exhaurit i disposà d'una altra clara ocasió que no encertà a convertir en gol.

L'Ajax era poca cosa més que la improvisació de Laudrup i la forta potada de Witschge. El Mallorca continuava defensant-se amb ordre i Burgos no passava gaire dificultats. Però la primera meitat acabà amb un ensurt, quan Laudrup xutà i la pilota anà de pal a pal i sortí miraculosament fora. Ufff!

Però restaven encara quaranta-cinc minuts per a la glòria. Moltíssim.
La segona part s'inicià sense canvis. Ara bé, ben aviat quedà clar que l'Ajax cercava amb molta més intensitat la porteria de Burgos. Wouters havia esperonejat els seus al vestidor i, per moments, el domini holandès es va fer, per primer cop, un tant asfixiant.

L'ímpetu holandès durà relativament poc i, amb el pas dels minuts, el Mallorca, altre cop amb Tristán de protagonista, omplí de por l'estadi. Primer, el davanter andalús deixà una pilota a Soler "l'envià fora" i poc després protagonitzà una gran jugada, però Stankovic no arribà a l'esfèrica.

El guió, amb el marcador favorable als mallorquinistes, exigia una dosi de patiment. Faltaven molts de minuts encara, el cronòmetre semblava aturat, però el Mallorca tenia el partit sota control. Van Halst exercia d'organitzador, però sense el mínim encert. A més de cometre un caramull d'errades en l'entrega, la circulació de l'esfèrica era lenta i sense verticalitat. L'afició local xiulà tímidament el joc dels seus, però el conjunt de Wouters tenia encara un alè de vida.

Faltava poc més d'un quart d'hora quan Diego Tristán, després d'una altra gran jugada, deixà la pilota a Paco Soler, però Grim aturà l'esfèrica. I a falta de set minuts, Carlos no encertà a superar el porter holandès, després que Paco Soler el deixàs sol amb una gran centrada. I ja en el minut noranta, amb el temps complert, Carreras estavellà la pilota al pal. Hauria estat la culminació d'un partit històric.