Campió per només un punt de diferència

Alzamora suma 227 punts per 226 de l'italià. En el cas d'empat a punts, el títol hauria estat per al transalpí gràcies a les seves cinc victòries. Però les matemàtiques li sortiren al pilot català. La seva cursa havia de cenyir-se a marca de prop Melandri. Per ser campió li bastava amb acabar una posició per darrere de l'italià si, com era previsible, ambdós es movien en posicions de podi. L'avantage de sis punts amb el qual arribava al darrer Gran Premi era la seva millor basa.

Per això quan a meitat de cursa Melandri rodava primer en solitari, Alzamora va saber que el títol passava per ser segon. A ningú no li importarà que el de Lleida s'hagi proclamat campió sense haver guanyat cap cursa (deu podis; cinc segons i cinc tercers) com ja ho fes Champi Herreros el 1989. Aquest és el seu gran mèrit. Ha estat el més regular en una cilindrada en la qual la constància és molt difícil.

Les darreres voltes foren un perllongat patiment. Nieto es deixava l'ànima junt a la piçarra del Vía Digital Team. Alzamora rodava en solitari i Melandri es desesperava fent la volta i confirmant la presència del seu màxim rival.

Quedava una volta i el títol teni un amo. Però Melandri anava a vendre molt cara la seva impotència. Els desset anys de Melandri sortiren a relluir i no dubtà a jugar brut amb un comportament antiesportiu que va recordar al final de temporada de l'any passat entre Capirossi i Harada en 250 cc.

Primer alentí la seva marxa per frenar Alzamora i perquè Locatelli els agafàs i s'interposàs entre ells. Però com Locatelli no arribava, Melandri deixà passar el català. Després, fregant la temeritat el va intentar tomar i Alzamora es va veure obligat a tallar gas per arribar en segona posició i no forçar més la situació. Havia estat una proesa: Emili era l'únic «no italià» classificat entre els vuit primers. Però no havien pogut amb ell.