Entre la confiança i la «síndrome del Molde»

Però el triomf davant el Màlaga no amagà un fet, i és que la «síndrome del Molde» no ha desaparegut, malgrat que ja han passat més de dos mesos des d'aquell fatídic dia.

No hi cap dubte que les dues victòries aconseguides en només una setmana, a Teplice i a Son Moix davant un rival directe a la Lliga com és el Màlaga, són tota una injecció de moral per a la plantilla mallorquinista, necessitada d'un parell de resultats positius per sortir del soterrani de la classificació lliguera.

Ara bé, ambdues victòries han tingut similituds: gran eficàcia ofensiva (les dues primeres arribades varen acabar en gol) i replegament progressiu a mesura que va passant el partit, fins acabar tancats a la pròpia àrea i passant dificultats.

Aquest darrer tret comú és el més preocupant, perquè, com es van encarregar de recordar diumenge en finalitzar el partit alguns jugadors mallorquinistes, el Mallorca no sap controlar els partits a les segones parts, quan té avantatge al marcador, i, a mesura que s'acosten al minut 80, els nervis apareixen a causa de la «síndrome del Molde».

L'inici de temporada mallorquinista, amb un rosari de partits perduts o empatats als darrers minuts, afectà de valent els jugadors vermellencs, i, malgrat que, en els darrers partits, no s'ha perdut cap punt als darrers minuts (més bé al contrari), els dos darrers partits s'han encarregat de demostrar que la por de perdre als darrers 10 minuts el que han guanyat durant els 80 restants, encara continua al cap dels jugadors.

«L'eliminació davant el Molde ens va fer molt de mal, i, malgrat que pensàvem que ho havíem superat, en els dos darrers partits s'ha demostrat que encara ho tenim al cap». Paraules de Xabier Olaizola després de l'agònica victòria contra el Màlaga.

Malgrat que aquestes dues darreres victòries s'han aconseguit patint de valent als darrers minuts, el ben cert és que el Reial Mallorca ha guanyat precisament allò que li era era necessari (i encara ho és ), les victòries.