El Mallorca superà (1-2) un fluix Teplice que pogué empatar en els darrers minuts

El Reial Mallorca aconseguí un valuós triomf davant el FK Teplice de la República Txeca (1-2) i deixà així l'eliminatòria pràcticament sentenciada. A més, els mallorquinistes es retrobaren amb el triomf i recuperaren bona part de la confiança perduda. El Mallorca va fer un partit eminentment pràctic, sense brillantor, però aconseguí "que era el més important" un gran resultat. Això sí, els mallorquinistes patiren de valent durant quasi tota la segona part.

Fernando Vázquez és un convençut de la seva feina i, sempre que pot, es mostra del tot segur que el Reial Mallorca aconseguirà sortir de la crisi de joc i resultats. Creu en les seves possibilitats "i les de l'equip, clar" i no deixa lloc a dubtes, ja que parla amb una seguretat que esglaia a tothom que l'escolta. Però ja saben que de les paraules als fets hi ha diferències. I sobre el terreny de joc, els homes del gallec, fins aleshores, han mantingut una irregular trajectòria, combinant bons partits i mals resultats. Ahir, altre cop, quan tot feia pensar que el gallec repetiria el mateix onze que va perdre a Saragossa, ens sorprengué a tots. Vázquez s'oblidà ahir del sistema emprat a la capital aragonesa i jugà, altre cop, amb dues puntes "Diego Tristán i Quinteros". Però no fou aquesta l'única novetat, ja que Lluís Carreras, el millor home a Saragossa, inicià el partit a la banqueta, vora Ibagaza, l'altra inesperada absència. i l'altra presència novedosa fou la de Serrizuela, que inicià el partit com a pivot amb Paco Soler. En tot cas, i com Vázquez ja ha recordat en alguna ocasió, els sistemes no són per si mateixos bons o dolents, sinó que són els resultats els jutges definitius. El partit es presentava amb un inesperat condicionant: el fred. Les previsions feien pensar que la temperatura rondaria els cinc o sis graus, però la realitat és que el termòmetre assenyalava un gelat dos sota zero. I començà així el partit amb poc més de cinc mil espectadors a l'estadi. Era important mantenir el cap calent i no quedar-se gelat. El Reial Mallorca, de sortida, no va tenir cap dificultat per mantenir el control del partit, malgrat que el domini territorial era del conjunt txec. El domini del Teplice es diluïa per moments i no passaren gaire minuts abans que els locals mostrassin algunes de les seves nombroses limitacions. En tot cas, la realitat és que les primeres oportunitats de gol varen ser pel Teplice. Així, abans que es complís el primer quart d'hora, Verbir, a la sortida d'un còrner i en una jugada d'estratègia, engaltà un xut ras i creuat que sortí fora per molt poc. Poc després, Burgos no encertà a blocar un xut de Frtala i les dues dotzenes d'aficionats mallorquinistes patiren una mínima parada respiratòria. Quin esglai! El cronòmetre avançava i, ja abans que es complís la primera mitja hora, el Mallorca s'havia fet amb l'amo del partit. Els homes de Vázquez no estaven gaire encertats en l'entrega, les errades eren excessives, però la innocència dels txecs feia pensar que, tard o d'hora, el Mallorca aconseguiria marcar. Així, en el minut 28, una bona centrada de Lauren va ser aprofitada per Diego Tristán que, amb el cap, superà el porter Machacek. Amb avantatge en el marcador era important aguantar la ràbia txeca pel gol rebut. Kolomaznik es va quedar sol davant Burgos, però el seu dispar fou rebutjat a còrner pel porter mallorquinista. I quan just havien passat quatre minuts del gol mallorquinista, Diego Tristán, a la frontal de l'àrea, es canvià la pilota de peu en dues ocasions, i el seu xut, després de tocar en un defensa, es ficà dins la porteria txeca.

El tècnic del Teplice Josef Pesice, espitjat pel resultat, va moure fitxa i donà entrada a Sdurada en substitució de Fousek. El tècnic cercava solucions, però els seus homes ni tan sols inquietaren seriosament el portal de Burgos. Així, s'arribà al final del primer temps amb clar avantatge mallorquinista.

El Teplice "no tenia altre remei" avançà línies i cercà amb insistència la porteria de Burgos. En tot cas, la pressió dels txecs fou poca cosa més que una petita espitjada. No passaren gaire minuts abans que el Mallorca passàs a controlar el partit. El tercer gol semblava a prop, molt a prop, però fou el Teplice qui marcà. Va ser en el minut 67 quan Verbir, de cap, marcà i donà emoció i dramatisme a un partit que estava sentenciat.

El Teplice, fins aleshores un equip vulgar, semblava ja un bon conjunt. El Mallorca havia perdut el control de la pilota i, ja amb un sol davanter "Ibagaza havia entrat per Quinteros en el minut 62" reculava per moments davant les espitjades del Teplice. El gol de l'empat txec podia arribar en qualsevol moment, però el Mallorca disposà també de les seves ocasions "Carreras no encertà en un mà a mà". Però el marcador, miraculosament, no es va moure.