Els mallorqunistes Carlos i Burgos s'abracen en finalitzar un partit.

Els mallorqunistes Carlos i Burgos s'abracen en finalitzar un partit.

David J.NadalPalma14/10/99 0:00
TW
0

Javier Olaizola va dir dimarts passat, just després d'acabar el partit contra el Deportivo, que «no sé si podem parlar de sort. La sort s'ha de cercar, i és el que hem fet. Quan perdíem en els darrers minuts ningú no deia que era per mala sort; sinó que ens criticaven per manca d'ambició, i ara, que és el contrari, diuen que és per sort; no hi estic d'acord».

Possiblement el capità del Reial Mallorca tingui tota la raó del món en les seves paraules. Quasi d'un diumenge per l'altre, l'equip vermellenc ha passat de perdre punts en els darrers instants dels partits a guanyar-n'hi. De la «síndrome dels darrers minuts» es pot dir que s'ha passat al «bàlsam dels darrers minuts».

I és que la preocupació es va apoderar en l'inici de temporada tant de l'afició com dels jugadors mallorquinistes. El conjunt illenc va perdre, en les primeres quatre jornades, fins a nou punts en el darrer alè dels partits, i la possibilitat de jugar la Lliga de Campions per culpa de l'empat davant el Molde. Però, de cop i volta, això que s'havia convertit en una «síndrome» ha passat a ser com un «bàlsam» per al Mallorca. A partir d'ara l'afició vermellenca sap que el seu equip pot aixecar el partit en qualsevol moment.