La maledicció del darrer alè ja és història

1 ATH. BILBAO: Imanol (1), Alkorta (2), Felipe (1), Larrazábal (1), Carlos García (1), José Mari (1), Patxi Ferreira (1), Etxeberria (2), Urzáiz (1), Larraínzar (1) i Edu Alonso (0).
J. González (2) i Lacruz (1) substituïren Larrazabal i Larraínzar en el minut 46 i Ezquerro (-) suplí Felipe en el 82.
ÀRBITRE: Javier Turienzo Àlvarez (1), del Col·legi de Castellà-Lleó. Amonestà Larrazábal en el minut 34, Ferreira en el minut 38, Olaizola en el minut 38, Alkorta en el minut 56, Javi González en el minut 74, Urzáiz en el minut 78 i José Mari en el minut 80. Expulsà el tècnic de l'Athlètic Luis Fernández per doble amonestació (m.40 i 87).
GOLS:
1-0: minut 7, Stankovic treu un còrner i Carlos, malgrat la seva estatura "no supera l'1.68", supera Imanol amb el cap.1-1: minut 85, greu errada de Burgos i Joseba Etxeberria, sol, marca sense oposició. 2-1: minut 90, Tristán, de penal.Tres punts d'or. El Mallorca aconseguí un triomf agònic en el temps de descompte, després que, altre cop, Burgos rebés un gol quan faltaven cinc minuts per a la conclusió. Però en aquesta ocasió, la maledicció dels darrers minuts no fou completa i Diego Tristán, que acabava d'entrar al terreny de joc, marcà de penal.

La història, en el món del futbol, és estadística i poca cosa més. Així i tot, mai no es pot oblidar ni la història ni l'estadística. Ahir, amb les golejades aconseguides pel Reial Mallorca a les dues darreres temporades a la memòria, Luis Fernández plantejà un partit eminentment defensiu amb tres centrals (Alkorta, José Mari i Patxi Ferreira), una nombrosa línia al centre del camp i dos homes en punta (Urzáiz i J. Etxeberria).

Però si el tècnic del conjunt biscaí plantejà un partit amb moltíssimes precaucions, Fernando Vázquez sorprengué també la parròquia local alineant un sol atacant. Diego Tristán quedà inicialment a la banqueta dels suplents i Carlos quedà així sol a la línia d'avantguarda. En el centre del camp, Engonga rebia l'ajuda de Paco Soler, mentre que Ibagaza disposava de tota la llibertat del món per anar i venir, crear i jugar. Però ja se sap que per acumular atacants no es crea més perill. Ahir, altre cop, quedà demostrat.

De sortida, l'Athletic semblava millor col·locat que el Reial Mallorca, però fou un pur miratge, qüestió de casualitat. Just havien passat set minuts de joc quan arribà el primer gol. Stankovic botà un còrner des de la banda esquerra i Carlos, malgrat la seva alçada (no passa de l'1.68), aconseguí superar Imanol amb el cap. I amb el gol canvià l'estètica del partit. El conjunt de Fernando Vázquez passà a controlar el partit per complet, mentre l'Athletic, que ja havia perdut el nord, no aconseguia atracar-se amb gaire perill a la porteria de Burgos. La millor ocasió dels biscaïns durant els primers quaranta-cinc minuts arribà quan es complí el primer quart d'hora. Un rebot de la defensa mallorquinista fou aprofitat per J. Etxeberria que, des de fora de l'àrea, xutà amb intenció, però la pilota sortí lleugerament desviada. La rèplica local arribà un minut després quan Lauren, de cap, superà el seu marcador, però l'esfèric sortí fora.

El Mallorca, amb avantatge en el marcador, tenia el partit on volia. Els punts, malgrat que fos momentàniament, quedaven a casa, i l'Athletic no provocava cap ensurt a la defensa mallorquinista. Luis Fernández va ser el primer a moure la pissarra tàctica. Poc o res no varià, i els minuts passaren sense ocasions ni bon joc. L'intermitent Ibagaza, l'habilidós Lauren i la lluita constant de Carlos eren el millor d'un Mallorca que tenia el partit controlat. El partit s'escalfà en el tram final de la primera part. En el minut 36, els biscaïns reclamaren penal de Siviero sobre Edu Alonso i a la següent jugada Ferreira va fer una dura entrada a Carlos, que acabà amb cartolines admonitòries per al defensa biscaí i Olaizola, que reclamà la vermella per al rival. Així, amb mínim triomf mallorquinista i un dur xut de Miquel Àngel Nadal que sortí fora per poc, s'arribà al final del primer temps.

Luis Fernández reorganitzà l'equip a la segona meitat. Lacruz i Javi González entraren al terreny de joc en substitució de Larrazábal i Larraínzar. L'Athletic retornava així a l'esquema que l'havia duit a sumar un punt de Sòria "un 4-4-2 clàssic".

El conjunt de Luis Fernández, aleshores ben ordenat, agafà la iniciativa en el joc. El Mallorca es defensava amb ordre, sense grans dificultats, al temps que deixava totes les seves opcions en atac a la rapidesa de Carlos en el contracop. L'Athletic controlava el partit, Engonga semblava esgotat, fora de lloc, i les aproximacions a l'àrea de Burgos sovintejaven en excés.

El domini de l'Athletic començava a preocupar, tant la grada com Fernando Vázquez, que va moure la pissarra quan faltava poc més d'un quart d'hora per al final. Fernando Niño entrà al terreny de joc i se situà com a tercer central vora Nadal i Siviero. El Mallorca passà així a jugar amb cinc homes en defensa, quatre al centre del camp i un sol davanter. Carreras, a més, donà un aire encara més defensiu a l'equip substituint Stankovic. Però poc o res no canvià, i malgrat que Ezquerro "fou rebut amb una gran ovació" entrà al camp en el lloc de Felipe, i l'Athletic empatà. Una greu errada de Burgos fou aprofitada per Joseba Etxeberria per igualar el marcador. No hi havia temps de res més i el Mallorca, altre cop, va veure com es complia la maledicció dels darrers minuts. Però restava encara el darrer alè. Turienzo Àlvarez, amb el temps ja complert, assenyalà penal en una entrada de Ferreira a Carreras i Diego Tristán s'encarregà de fer el segon. Ara sí, definitivament el Mallorca deia adéu a la maledicció dels darrers minuts.