Vandenbroucke guanya a les murades d'Àvila

Ullrich controlà la cursa en tot moment i només una gran sorpresa el privaria del triomf final

TW
0

El belga Frank Vandenbroucke, del Cofidis, va exhibir de nou el seu poder als carrers adoquinats d'Àvila, i va aconseguir el seu segon triomf a la Vuelta a Espanya a la denovena etapa, disputada entre San Lorenzo de El Escorial i Àvila, sobre 184'6 quilòmetres.

El ciclista belga va invertir un temps de 4 hores, 54 minuts i 18 segons, a una mitjana de 37'6 quilòmetres per hora. Mikel Zarrabeitia va arribar en segona posició, a 14 segons de Vandenbroucke, mentre que el grup d'Ullrich, que el formaven set homes (Heras, Beltrán, González de Galdeano, Jiménez, Piépoli i Tonkov), a vint segons.

L'etapa va servir per certificar el domini de Jan Ullrich a la ronda espanyola, ja que, gràcies a l'ajuda de Rudy Pevenage, Massimiliano Lelli i Franck Vandenbroucke va fer que hi hagués un intens ritme i control a la cursa que va impedir qualsevol desafiament per intentar llevar el jersei groc al ciclista alemany. Ahir va quedar demostrat que la Vuelta està sentenciada i que Jan Ullrich és el guanyador. La demostració va arribar a Abantos, quan Ullrich va mostrar certa debilitat, però la resta d'aspirants a guanyar la Vuelta va mostrar mancança de forces per atacar i rematar-lo.

Un grup de quatre corredors (Díaz Justo, Etxeberria, Díaz Lobato i Magnusson) varen constituir la primera gran escapada de la jornada, però Ullrich i els seus col·laboradors varen abortar aquesta fuga. Aleshores, qui va saltar del gran grup va ser un dels homes més combatius i amb millor forma, Roberto Laiseka, de l'equip Euskaltel, qui, juntament amb Marcos Serrano, varen intentar l'aventura en solitari, malgrat que varen haver de cedir per l'increment de ritme dels favorits, encapçalats per Frank Vandenbroucke, que va posar en fila índia als Ullrich, Igor González de Galdeano i altres favorits.

Més tard, va demarrar Vandenbrocke a les darreres costes de Navalmoral, i es va llançar cap a la meta. No obstant això, la seva gosadia va deixar pas a la prudència, i va aixecar el peu del pedal davant l'envergadura de la seva empresa. No va voler afrontar una contra rellotge davant set contrincants. Va esperar a Àvila, on sabia que era superior. Zarrabeitia va ser l'únic que va llançar un torcebraç a Vandenbroucke, que va emergir com una autèntica fura des d'enrere per demostrar-li la seva fortalesa.