Laiseka estrenà palmarès i Ullrich aguantà

Els rivals del líder no tingueren la suficient força com per derrotar definitivament l'alemany

TW
0

L'alemany Jan Ullrich es va aliar amb la fatiga dels seus rivals i pràcticament sentencià el seu or a la Vuelta a Espanya a la pujada al coll d'Abantos, meta de la 18a etapa disputada entre Guadalajara i el coll madrileny sobre 166'3 quilòmetres, on va vèncer Roberto Laiseka per primer vegada per a l'Euskatel i el seu palmarès personal.

Només hi va haver un atac al final contra el lideratge de la classificació general. Fou el Chava Jiménez qui va culminà una tàctica del Banesto que es consolidà a les rampes de La Morcuera, amb un intens ritme d'un gregari de l'envergadura d'Alex Zülle que va fer la primera selecció de la jornada. «Mir el gran grup i veig molta misèria». Javier Mínguez, director del Vitalicio, analitzà el cansament de l'edició més exigent dels darrers anys. Aqueixa circumstància impulsarà els organitzadors a l'anàlisi. Volien la Vuelta més espectacular, però prest es quedaren sense l'espectacle previst per les seqüeles que deixà a les cames dels ciclistes la pluja i les intenses rampes.

Ullrich trobà diversos factors que jugaren al seu favor. Primer, el millor escuder que podria trobar en el maremàgnum del gran grup. El ciclista més en forma a l'actualitat i un dels ferms canditats al jersei de l'arc de sant Martí a Verona: Frank Vandenbroucke. Vandenbroucke formà part d'aqueix joc de favors sense data concreta de devolució, d'aqueix anecdotari que ja integren Ivanov, directors (Roland Berland, RMO francès) o esquadres senceres que ajudaren a guanyar a canvi de dòlars ficats en un sobre o fitxatges per a la pròxima temporada.

Tal és el seu estat de forma que Vandenbroucke deixà clavat a les darreres costes un dels millors escaladors en àmbit mundial, José María Jiménez. Aquest no pogué completar la contra rellotge habitual que inicia quan deixa els rivals a la general i es llança a la recerca de l'èxit parcial.

L'altre factor foren les baixades (o «falsos plans» en l'argot ciclista) d'Abantos. Allà trobà el campió alemany el millor moment per respirar, per recuperar l'alè quan va perdre per primera vegada el contacte amb els seus rivals. No hi va haver aliances. De fet, els espanyols desaprofitaren aqueix instant de feblesa del líder del Telekom per pujar més encara en la classificació. A les darreres costes, només uns metres separaren les seves castigades energies. Laiseka guanyà gràcies a saber calcular i anticipar-se als atacs dels Jiménez, Igor González i Heras. Vandenbroucke perdé 17 segons; 20 Jiménez; 36 Heras; un més Igor; Tonkov 52, i Ullrich 55.